Respecte l’interrogant obert al Totbisbal sobre la cada cop més freqüent publicació anònima o pseudònim amb al mitjà, no em puc estar de dir algunes coses. Com la majoria sabeu, jo col·laboro habitualment amb aquest mitjà per a mi absolutament entranyable. El que no tothom sap és que quan a la Bisbal no em coneixia ningú van ser els editors del Portal els qui em van venir a buscar, ara fa ja quatre anys i mig, per oferir-me’l per tal de donar sortida a algun dels meus projectes (crec que va ser l’Ignasi el qui em va detectar a la xarxa). Un boig desconegut que penjava coses de Sant Pol a Internet, em va dir temps després…
Malgrat que des del primer moment vaig deixar clara la meva independència i fins i tot que no compartia algun dels criteris del mitjà -llavors bàsicament els titulars d’algunes notícies polítiques- mai se m’ha posat cap mena de problema per escriure el que he volgut, i a favor i en contra de qui he volgut. Hi penjo vídeos, articles, piulades…i tot el que em passa pel magí, encara que a vegades no siguin políticament correctes i fins i tot contradiguin obertament algun criteri no escrit “de la casa”. Sense la més petita limitació, i contant a més amb un assessorament tècnic desinteressat i inestimable, m’he expressat sempre com he volgut. Ho puc dir més fort, però no més clar: mai els hi estaré prou agraït, i com que em considero ben nascut, ja coneixeu la dita…
Des del primer moment en que vaig acceptar el repte personal de comunicar a través del Totbisbal, ho he fet sempre amb el meu nom i cognoms per davant. Estic radicalment en contra de qualsevol forma d’anonimat a la xarxa i encara més si aquesta pràctica s’infiltra dins els medis de comunicació doncs els acaba per convertir en instruments de propaganda a cost zero. També penso que amagar-se darrera un pseudònim per expressar les pròpies opinions denota una certa covardia o si més no inseguretat personal, però fer-ho a més injuriant persones o institucions em sembla absolutament miserable.
Sempre m’han produït una certa prevenció les persones que quan parlen no miren els ulls de l’interlocutor i penso que escriure amb nom i cognom és quelcom semblant, comunicar-te noblement amb al teu oïdor
