Aquesta cerimònia, tradicional i entranyable, mil cops repetida en les llars on hi ha mainada, enceta un nou any ple d’incerteses. La gravetat de la crisis econòmica global i la debilitat de la nostra economia, molt castigada per massa anys d’inconsciència i relaxació, no auguren rés de bo a curt, i ni tan sols a mig termini. Les mesures que ens anuncien des de les diferents administracions permeten preveure amb quasi total seguretat que aquest 2012 serà molt dur.
Davant d’aquest panorama, els desitjos per un futur millor passen necessàriament pel sedàs de la prudència. Tanmateix però em nego a renunciar a l’optimisme i per aquest mateix motiu he volgut retornar a molts anys enrere i escriure una carta als reis. Necessàriament amarada de contenció, això si, i deixant les utopies per un futur un poc menys tenebrós del que ara mateix es dibuixa a l’horitzó, però mirant endavant amb esperança.
No tothom pateix per igual els efectes de la crisis, i per aquest motiu vull començar la meva carta als reis demanant que els menys afectats aportin un plus de solidaritat suplementària dirigit a pal·liar els efectes de la desgràcia, no solament envers les persones que més ho necessiten, ans també en els animals -i estic pensant en la desesperada situació de la protectora de a Bisbal-. Ells també són part del nostre món i mereixen consideració i ajut.
En el terreny de la política municipal, la principal petició que els hi faig als reis màgics d’orient és que il·luminin als regidors que han estat escollits per representar els nostres interessos a l’ajuntament a fi i efecte que, els uns des de l’equip de govern i els altres des de l’oposició, realitzin una gestió serena i eficaç de la cosa pública amb la mirada posada en els més desfavorits.
Que es deixin si us plau d’herències rebudes, de fílies i fòbies personals i del que van fer els altres quan manaven anys enrere, per concentrar-se en els gravíssims problemes que s’amaguen dins de cada llar bisbalenca. Prous dificultats angoixaran a bona part de la ciutadania com per malbaratar energies en el seguiment de plets que tan sols interessen a una minoria de “hooligans” dels diferents colors polítics. És important tenir memòria per no reincidir en errors del passat, però el victimisme i l’afany de delectar-se en la recerca de culpables poc en ajudarà a fer net, i el que realment interessa als ciutadans és saber com i quan començarem a sortir del pou.
És fonamental que els polítics parlin més entre ells en lloc d’escridassar-se constantment, i a la seva vegada la comunicació amb els ciutadans ha de ser més fluida que mai. Alcalde i regidors han de ser accessibles a la ciutadania i la gent ha de poder parlar amb ells sense recances, i també poder criticar-los lliurament sense haver d’assolir que se’ls hi pengi la llufa de partidisme. La comunicació, per ser tal i no simple propaganda ha de ser d’anada i tornada, i també implica que el gestor públic parli amb l’administrat en llenguatge planer deixant-se de tecnicismes que només entenen uns pocs, i de demagògies estèrils.
Acabo la meva carta als reis demanant que s’acabi d’una vegada per totes el trist espectacle que els darrers anys s’ha pogut veure i/o escoltar a la sala gran de l’ajuntament un cop al mes. Ni balls de números ni de bastons als plens municipals si us plau!
És hora de compartir treball i esforç però també de posar de manifest que per mal dades que vagin mai es pot perdre la il·lusió en un futur millor. Bons Reis a tothom!
