Deixeu que aquí m’estigui,
I que posi una mica els ulls en la natura,
aquest mar matina, aquest cel sense núvols
amb llurs blaus resplendents i la groga ribera.
Tot bell i immensament il·luminat.
Deixeu que aquí m’estigui
i que m’enganyi com si veiés tot això.
(De fet ho vaig veure un instant
quan aquí em vaig estar per primera vegada.)
I no també aquí les meves fantasies,
les meves recordances, les imatges del goig.
Konstantinos Kavafis 1915
Traducció de Carles Riba
Descansa en Pau Laia i el meu profund condol, amic Eduard
Mar Matutino
Dejad que permanezca aquí,
y que contemple con mis ojos la naturaleza,
este mar matutino, este cielo sin nubes
Con sus azules resplandecientes y la amarillenta ribera.
Hermoso e intensamente iluminado.
Dejad que permanezca aquí
Y que me engañe como si todo esto lo estuviera viendo,
(Lo vi, de verdad un instante
cuando aquí me detuve la primera vez.)
Y no también aquí mis fantasías,
mis recuerdos, las imágenes de gozosa alegría .
Traducción de Eduard Sagarra i Trias
Descansa en paz Laia, y el testimonio de mi más profundo pesar, amic Eduard