Fa temps que des de molts sectors de la ciutadania es reclama transparència a la política. També a nivell de la Bisbal respecte a les quantitats que percebent els nostres representants per la seva feina a les diferents administracions. És un tema que malgrat el caràcter públic que li és inherent no sempre és fàcil d’esbrinar.
El senyor Òscar Aparicio és l’únic que ha detallat en aquest mateix mitjà la dedicació i la quantia de les seves retribucions per tots conceptes. No em consta que la qüestió s’hagi tractat informativament referida només als càrrecs públics i abraçant totes les administracions competents, i és per això que m’ha semblat oportú resumir-ne les dades.
El senyor Xevi Dilmé com a parlamentari té el sou congelat des de l’any 2008. Amb dedicació plena a la política cobra del Parlament de Catalunya un salari brut de 45.577 € (totes les xifres que donarem són anuals) més Seguretat Social -en endavant SS- i uns 3000 € en concepte d’indemnització per assistències a l’ajuntament de la Bisbal. La mateixa quantitat aquesta darrera, que ingressaran la resta dels regidors de l’oposició.
Al Consell Comarcal els nostres representants a l’orgue de govern són el senyor Òscar Aparicio que n’és el vicepresident primer, la senyora Núria Anglada, vicepresidenta segona, i el senyor Xevi Font que no te cap delegació.
El senyor Aparicio ha manifestat a TotBisbal que dedicarà voluntàriament al Consell Comarcal unes 20 hores setmanals, i cobrarà per assistències a plens i comissions 18.000 € més uns 3.000 € de l’Ajuntament. Total vora 21.000€ sense cotització a la SS en cap de les dues administracions.
La senyora Núria Anglada, té dedicació de mitja jornada al Consell Comarcal i una retribució de 14 pagues més SS, el que fa 22.498€ , més uns 3000 euros de l’ajuntament. Total, vora 25.500 €.
El senyor Xevi Font percebrà uns 3.000€ per l’ajuntament i uns altres 3600€ pel consell, el fa un total de 6.600€ ambdós en concepte d’assistència a plens i comissions, i sense SS.
Els regidors de l’equip de govern de la Bisbal i el senyor alcalde cobraran uns 7.880 € per indemnitzacions d’assistència a plens, juntes de govern i comissions informatives, aproximadament l’import del salari mínim interprofessional.
En haver estat designat Diputat Provincial, i malgrat que legalment podia compatibilitzar els dos sous, el senyor Lluís Sais ha renunciat al que li corresponia com alcalde, no així a les indemnitzacions per assistència a l’Ajuntament. De la Diputació cobrarà 51.000€ més SS, en règim de dedicació exclusiva, quantitat a la que s’han d’afegir els 7.880€ de l’Ajuntament, que fan doncs 58.850 €.
El propòsit de les dades fins aquí ressenyades és que cadascú dels amables lectors d’aquestes ratlles en pugui treure les seves pròpies conclusions. A mi en particular m’han suggerit les que ja en el capítol d’opinió personal, em permeto exposar a continuació.
En primer lloc haig de manifestar amb satisfacció que si be es cert que no tots son iguals, i com passa arreu alguns són més iguals que els altres, el nivell ètic dels nostres polítics locals em pareix molt per damunt de la mitjana.
A tall d’exemple, la renúncia per part de l’alcalde de la Bisbal (ciutat de 10.938 habitants) al sou de l’Ajuntament contrasta amb l’actitud de l’Alcalde de Forallac(1.749 habitants). El senyor Josep Sala percep un sou de 51.546 € com a batlle més uns altres 40.000€ com a membre de la Diputació de Girona, és a dir, 91.546€, que deu-n’hi do…!
No em semblen doncs ni de bon tros exagerades les quantitats que cobren els polítics bisbalencs, i encara menys si els comparem amb els veïns.
Dit això, on si que discrepo profundament és en els criteris de control de les diferents administracions sobre aquests sous i la feina que els justifica.
En moments en que la crisis fa estralls entre els ciutadans i les retallades de tota mena afecten als més desfavorits, no em sembla de rebut que les administracions actuïn sovint com si foren departaments estancs sense cap relació les unes amb les altres.
Per posar un exemple que ens és proper, la renúncia del senyor Sais al seu sou com Alcalde li va molt be a nivell pressupostari a la Bisbal. Però cal tenir en compte que el salari que percep el senyor Sais a la Diputació ho és en concepte de dedicació exclusiva. Això vol dir que aplicat estrictament el concepte de dedicació exclusiva, poc temps li quedaria per fer d’alcalde, la veritable tasca per la que va ser escollit i que a més exerceix en minoria.
Imagino que també en aquest cas feta la llei feta la trampa. De ben segur que el senyor Sais trobarà prous escletxes legals com per poder dedicar temps a governar la Bisbal sense excessius maldecaps, al menys per aquest concepte. Aquesta pràctica però, que també em consta que està molt generalitzada entre totes les administracions, no m’acaba de semblar massa exemplaritzant, que volen que els hi digui. És com si en època de vaques magres el sector públic es fes trampes al solitari.
Una consideració molt pareguda em mereixen determinades obres públiques que gairebé ningú entén en temps de crisis. Si una obra és supèrflua, o innecessària quan hi ha tantes necessitats i veritables urgències per atendre, ho és tant si l’ha paga total o parcialment la Diputació, com si ho fa el el Consell, la Generalitat o l’Ajuntament. Segueix sent un lamentable malbaratament de cabals públics doncs finalment totes les misses surten del mateix lloc: els impostos que paga el ciutadà.
Tornant a la Bisbal, soc de l’opinió que una obra com la nova passera sobre el Daró no s’haguera d’haver bastit mai i encara menys subvencionat en part per la Diputació. Sincerament penso que en això, Ramon Romaguera, un polític al que en el seu moment vaig criticar molt per qüestions bàsicament de formes, tenia tota la raó del món.
A Déu el que és de Déu i a Cèsar el que és del Cèsar.
