Recents encara en la memòria les nombroses descripcions que d’ella en fa el gran Stephan Zweig, comprovar fins a quin punt l’insigne literat s’havia deixat portar pel xovinisme era un dels al·licients que per mi tenia conèixer Viena.
El temps és plujós i fa fred aquest final de juliol, però la climatologia no embolcalla ni desmereix en absolut la ciutat i justifica abastament l’entusiasme amb que Zweig la descriu. Han passat molts anys des dels temps de joventut del jueu universal, i la terrible experiència del nazisme que el marcaria amb ferro roent, a ell i a la seva ciutat, queda ja lluny.
Viena, és avui una vila que impressiona. Esplèndida en el seu conjunt, monumental i acollidora a l’hora, en ella s’hi alternen edificis amb una impressionant pàtina de distinció i espais d’una aparent senzillesa que constitueixen una carícia pels sentits. A pertot s’hi veuen palaus aclaparadors envoltats de zones verdes amb deliciosos jardins, com l’anomenat de Sissi al Belverede, que ben aviat es va convertir en el nostre espai predilecte. Tot i les seves enormes dimensions, el centre històric respira calma i convida a gaudir-ne serenament. Més enllà dels grans monuments, la vila ofereix mil i un racons d’enorme encant. Botigues centenàries i elegants cafès atreuen les mirades dels centenars de turistes que com nosaltres s’hi passegen bocabadats.
En cap visita a Viena hi pot faltar una passejada amb Fiaker. Amb aquest nom es coneixen les carrosses de cavalls típiques de Viena conduïdes per uns personatges que talment semblen sortits de les pagines dels llibres d’època. Un passeig amb una d’aquestes andròmines, amb l’afegitó de les punyents explicacions del cotxer, permet fruir d’una altra visió de la capital diferent a la que es percep a peu o en cotxe.
Determinats indrets de la ciutat ens duen inevitablement a la memòria les escenes de “El tercer home” la magistral novel·la de Graham Greene que un cop duta a la pantalla ha esdevingut un espectacular homenatge a Viena. Qui hagi vist a pel·lícula, en moure’s pels seus carrers difícilment podrà sostreure’s a la sensació d’estar resseguint les petjades de Joseph Cotten a la recerca d’Orson Welles. La passejada temàtica acostuma a concloure als volts de capvespre al parc d’atraccions situat en els jardins del Prater. Hi destaca imponent la presència majestuosa de la Riesenrad, una de les sínies més famoses del món i des de la que es divisa una de les vistes més suggeridores de la capital.
La cultura amb tots els seus matisos és omnipresent a Viena. Ja hem parlat d’Stephan Zweig, i ho podríem fer també de Joseph Roth o Thomas Bernhardt, il·lustres escriptors al que sembla que et puguis trobar de sobte en qualsevol cantonada del barri antic. A la Österreichen Galerie s’hi accedeix travessant uns jardins de somni. Situada dins el Palau Belverede, la seva visita te una doble funció. Permet visitar una part de l’interior de l’esplèndid edifici mentre s’assaboreix un ampli ventall de la pintura vienesa de tots els temps. A nosaltres ens han interessat particularment els tres grans de la pintura moderna austríaca, Egon Schiele Oskar Kokoscha, i per suposat Gustav Klimt i el seu encisador bes.
La música sura per tots els porus de la ciutat. Es gairebé obligada l’assistència a algun concert del molts que sovintegen a Viena i on Schubert, però sobretot Mozart i els Strauss, pare i fill, esdevenen protagonistes absoluts. Per escoltar en directa les peces dels mestres vienesos, i entre les moltes opcions que se’ns oferien, nosaltres vam escollir el palauet Kursaal, situat al bell mig dels deliciosos jardins del poble.
Professionals del disseny urbà tan diferents i reconeguts mundialment com Otto Wagner, Adolf Loos i Hundertwasser han donat sentit a l’urbanisme vienès al llarg de molts anys. I és que la capital d’Àustria és des de fa decennis un important termòmetre que mesura l’estat de salud de la ideologia social d’esquerres. L’arquitectura en el seu aspecte més social te en Viena un dels seus paradigmes més estudiats i és l’orgull dels socialdemòcrates de tot el planeta. L’ajuntament de la ciutat és al mateix temps la seva immobiliària més important, doncs el 25% del parc d’habitatge urbà són edificis de protecció oficial que es lloguen en condicions molt favorables a les capes de població més desfavorides. Una política d’habitatge que s’ha perllongat ininterrompudament al llarg dels anys des del 1919 fins l’actualitat.
Tots els sentits s’exerciten a Viena, i com fidels amants de la bona cuina no vam poder deixar de degustar les delícies de la gastronomia austríaca. No es pot marxar sense tastar per exemple un Wienerschnitz (carn de vedella arrebossada) que els vienesos cuinen com ningú. Una fita ineludible és el sensacional Tafelspitz (carn de vedella bullida amb el seu propi brou) que fabriquen al Plachutta, el temple de la gastronomia clàssica vienesa. Els pastissos vienesos són els més reeixits del món i el lloc ideal per degustar-los son els cafès, tota una institució centenària a Viena. Són autèntics monuments al bon gust i la tradició ben entesa. Delícies com ara un voluptuós Apfelstrudel (pastís de poma embolcallat amb pasta amb gust de canyella) ja justificarien en elles mateixes el viatge.
Que més se li pot demanar a una visita turística de qualitat…?
