Aquest any, i per raons de calendari, sembla que la festa hagi començat abans d’hora. De fet, i des del magnífic directe de Mazoni a la Plaça del Castell, al menys a casa tenim la sensació que això ja ha engegat.
Ahir dissabte, i tot just havíem començat a esvair la ressaca -ja no tenim costum de sortir de nit i els anys no perdonen- vàrem reengegar la gresca a migdia. Ho férem amb el recital de música cubana i cançons de Bob Dylan que ens van oferir els Sanjosé en el marc dels aperitius del “Bouquet”. Quin espectacle, i quin goig el de poder fruir del talent d’aquests dos músics com la copa d’un pi com son pare i fill. A més van estar magníficament acompanyats per a l’ocasió amb una altra guitarra i una excel·lent percussionista, amb alguna col·laboració que s’hi va afegir. El bon vi de’n Josep de “L’Espai”, millor companyia i un ambient entranyable ens van acomboiar durant una bona estona.
Ja se sap que el vi fa obrir la gana, i un cop fora de casa, tots els camins en conduïren cap a la que per nosaltres és la millor cuina empordanesa de la comarca. Vàrem regalar-nos doncs un un esplèndid àpat, tot i fruint de la conversa dels amics Pere, Jordi i Francesc de l’Hostal Nou.
Avui diumenge ens em llevat amb un sol esplèndid. La temperatura suau, gràcies a la lleugera tamborinada que ha caigut de matinada. Mentre preparo el rostit de Festa Major -avui la mestressa m’ha cedit els fogons- ja penso en el Cercavila que, avui si de manera oficial, obrirà la Festa Major d’enguany.
L’ordinador m’avisa d’una nova entrada al Facebook. Arriba ni més ni menys que d’Iran on es troben els amics Irene Pallarols i Dani Salvà. Aquests dos vilatans son part de l’ampli elenc viatger que s’aplega a la Bisbal, i ara mateix estan recorrent la ruta de la seda. En Dani envia un “visca el Barça” vibrant, i és que avui tot havent sopat, als culers ens espera un plat fort. Ni més ni menys que el primer Madrid-Barça de la temporada.
Patirem, segur. Els deixebles de l’encantador Mourinho, sens dubte el entrenador més “simpàtic” del panorama futbolístic actual -amb permís de l’Arsène Wenger, això si- venen més rodats. Caldrà però confiar en el talent tàctic de’n Pep, la màgia futbolística de la puça i la solidesa del conjunt.
El panorama d’avui és doncs apassionant i dubto que les forces donin per gaire més. Cal reservar energies. Vagi com vagi però, no està gens malament per començar.
En tot cas aprofito l’avinentesa per desitjar una molt bona Festa Major a tothom.
