En un article d’avui mateix a l’ARA, l’historiador Joan B. Culla els deixa ben retratats. L’octubre de 1974, en el congrés de Suresnes del PSOE, s’hi va aprovar una resolució que deia: «La definitiva solución del problema de las nacionalidades que integran el Estado Español parte indefectiblemente del pleno reconocimiento del derecho de autodeterminación de las mismas, que comporta la facultad de que cada nacionalidad pueda determinar libremente las relaciones que va a mantener con el resto de los pueblos que integran el Estado Español».
Encara el desembre de 1976, al 27è congrés del PSOE celebrat ja a Madrid s’hi va resoldre: «El partido socialista propugnará el ejercicio libre del derecho a la autodeterminación por la totalidad de las nacionalidades y regionalidades, las cuales compondrán, en pie de igualdad, el Estado federal que preconizamos. […] La Constitución garantizará el derecho de autodeterminación», insistia el text.
I l’article de Culla acaba així: “Guerra és un cínic quan denuncia que «los nacionalistas han modificado su punto de vista«. ¿Per ventura el PSOE defensa i practica avui les mateixes polítiques que propugnava
Poc es pot afegir. Potser només que aquí a casa nostra, la memòria tampoc sembla el punt fort de determinats dirigents de l’actual aparell del que ja ha esdevingut, sense cap mena de dubte, el PSOE català. Per exemple per recordar que fins a final dels anys 70, els estatuts del ara difunt PSC contemplaven el dret d’autodeterminació de Catalunya
Qui els ha vist i qui els veu!
