La setmana vinent , concretament el 10 de desembre, commemorem el 65 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de la ONU . Sembla que fos ahir! però estem força lluny de que tots els drets i llibertats siguin assolits, arreu i per a tothom .
La reflexió d’aquest teòleg luterà alemany torna a tenir un sentit profund en el nostre temps i, desgraciadament es encara vigent . Tracte del silenci amb el que “acceptem” viure la situació social, política i econòmica actual, sense protestar o alçar la veu contra les decisions que ens han anat i ens van hipotecant el futur.
Madiba l’haguera suscrit sense cap mena de dubte
A l’Alemanya nazi
primer van venir a pels comunistes,
i jo no vaig dir res
perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res
perquè no era jueu.
Després van venir a buscar els obrers;
i no vaig dir res,
perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res
perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per defensar-me
Martin Nimöller (1892-1984)
