Tota la polèmica desfermada per la sentència judicial que ordena l’enderroc parcial de la biblioteca, més enllà del penós espectacle que els principals protagonistes del desastre ens van oferir durant els prec i preguntes del passat ple municipal, continua suggerint-me un munt d’interrogants als que fins ara trobo a faltar resposta.
Obeeix l’afer a una qüestió només de diners o be es tracta de la reacció d’autodefensa d’un particular enfront la prepotència que sovint exhibeixen els poders públics en les seves relacions amb el ciutadà de peu? Estem davant d’una rebequeria més de l’exalcalde Ramon Romaguera o del fruit de profundes conviccions personals? Una lluita d’egos com la va batejar Quim Carol, o l’exercici de la ètica de la responsabilitat d’un polític de llarga trajectòria, oposat a un altra també convençut d’haver actuat correctament? El podem considerar un episodi aïllat o més aviat som davant d’un autèntic escac per via judicial al moll de l’os de la política urbanística de l’exalcalde Sais?
Crec que la resposta a aquestes i moltes altres preguntes que se’ns dubte planen sobre l’opinió pública bisbalenca, les trobaríem en el mateix procés que ha seguit el projecte de construcció de la Biblioteca Comarcal des de la seva gestació l’any 2009 fins el 2013. Una història que al meu entendre va molt lligada a una altra projecte estrella de l’urbanisme bisbalenc dels darrers temps, el que compren els nous jutjats i l’arxiu comarcal.
La seqüència dels fets segons la meva percepció és més o menys la següent:
UBICACIÓ PREVISTA PER LA BIBLIOTECA. El lloc on l’exalcalde Ramon Romaguera la volia emplaçar era el MAS PLAJA, una finca de 3000 metres quadrats que a parer del grup municipal del PSC que llavors governava amb majoria absoluta, era idoni per tal finalitat i permetia encabir-hi folgadament els metres de sostre que la Generalitat exigia per un projecte d’aquestes característiques. Aquesta opinió no era compartida pels grups municipals d’ERC i CiU, llavors a l’oposició, que en tot moment s’hi van oposar. CiU considerava que la biblioteca tenia que ubicar-se on actualment hi ha emplaçat l’edifici dels nous jutjats comarcals, i desconec si el grup municipal d’ERC compartia aquesta preferència o apostava per algun altra emplaçament.
PROJECTE D’URBANITZACIÓ DE LA ZONA DEL NOUS JUTJATS I L’ARXIU COMARCAL. Una altra peça clau del model urbanístic que Ramon Romaguera havia previst per la Bisbal i també essencial per comprendre el desenllaç de l’afer de la biblioteca. Un projecte que també comptava amb el rebuig d’ERC i CiU en considerar, igual que les AMPES, que no era adient emplaçar els jutjats tant a prop de l’institut.
NEGOCIACIÓ AMB LA PROPIETAT DEL MAS PLAJA. Els propietaris i el llavors alcalde Romaguera van acordar com a part del preu pactat per la finca, l’adjudicació d’una parcel·la de titularitat municipal procedent de la unitat d’actuació urbanística de la zona dels jutjats. La parcel•la en qüestió s’ubicava a l’entrada del solar i es valorava en uns 400.000€.
CANVI DE GOVERN MUNICIPAL I MODIFICACIÓ DEL PROJECTE DELS JUTJATS I L’ARXIU COMARCAL. Com a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals de l’any 2007 el PSC va perdre el govern de la ciutat, que va passar a mans d’ERC i CiU. El nou alcalde, el senyor Lluís Sais, va assumir personalment l’àrea d’urbanisme i va promoure canvis en el projecte que afectaven la parcel·la que l’anterior alcalde i la propietat del Mas Plaja havien pactat com a part del preu d’aquesta finca. Amb aquestes modificacions la vorera es feia més ampla i a parer dels propietaris del Mas Plaja i del senyor Romaguera, es perdia un solar valorat en uns 400.000 euros, el que feia impossible la permuta pactada.
CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS D’IDÉES SOBRE LA BIBLIOTECA COMPTANT QUE ANAVA UBICADA AL MAS PLAJA. A aquesta convocatòria del nou equip de govern de l’ajuntament de la Bisbal hi van concórrer 42 projectes d’arquitectes. Tots els treballs inclòs el guanyador es referien a la parcel·la on s’ubicava el Mas Plaja que tenia una superfície de 3.000 metres quadrats enfront els 900 de la parcel·la on finalment s’ubiquen.
TRENCAMENT DE LES NEGOCIACIONS AMB LA PROPIETAT DEL MAS PLAJA I CANVI D’EMPLAÇAMENT DE LA BIBLIOTECA. Com a conseqüència dels canvis en la execució del projecte del jutjats, els propietaris del Mas Plaja van considerar que l’ajuntament havia incomplert els acords pactats amb l’alcalde Romaguera. Ja no hi havia parcel·la per permutar, la totalitat del preu de s’havia de pagar en diners i no es va arribar a cap acord econòmic per la venda amb l’ajuntament.
Davant d’aquest fet l’equip de govern va decidir re-ubicar la nova biblioteca en els terrenys annexes a l’antic escorxador propietat del senyor Sabaté que comptaven amb una superfície de 900 metres quadrats. Igualment es donava per bo el projecte guanyador del concurs d’idees malgrat el canvi d’emplaçament i la diferència de superfície amb la nova parcel·la. Aquestes iniciatives de l’equip de govern (ERC – CiU) van ser durament contestades en aquell moment pel PSC i el seu portaveu Ramon Romaguera.
NEGOCIACIÓ AMB EL SENYOR SABATÉ. Un cop decidit el nou emplaçament i la conseqüent expropiació de la finca, l’alcalde senyor Sais li va oferir al seu propietari, senyor Sabater, primer la quantitat de 60.000 Euros i tres dies després 96.000 Euros com a preu per l’expropiació. El propietari es va mostrar disconforme en el procediment seguit en considerar que abans d’arribar a la expropiació s’hauria d’haver-li fet alguna contraoferta o intentat un altra tipus de negociació. També va considerar insuficient les quantitats que se li oferien, per la qual cosa va recórrer al Tribunal d’Expropiació de Catalunya el preu de l’expropiació.
ADVERTIMENTS D’IL·LEGALITAT FETS PEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC. En tenir coneixement del projecte de construcció de la nova biblioteca comarcal, el senyor Romaguera com a portaveu del grup va denunciar presumptes irregularitats motivades pel fet de voler encabir en una parcel·la de 900 metres quadrats, un projecte dissenyat per una de 3000 metres quadrats. Per part del PSC es van fer propostes encaminades a corregir els possibles errors del projecte, entre elles la que recordava que la biblioteca havia de separar-se dels tres metres del límit de parcel•la com la resta d’edificacions privades de la zona. Els arguments, expressats en diferents Plens i en butlletins municipals i del PSC, no van ser tinguts en compte per l’equip de govern, que va decidir donar per bo el projecte tal i com l’havia presentat. El senyor Romaguera ja va amenaçar llavors amb portar l’assumpte davant dels tribunals.
JUDICIALIZACIÓ DE L’URBANISME BISBALENC. Com a resultat de la manca d’acords amb l’ajuntament i molest pel procediment emprat, el senyor Sabater va interposar dos recursos al Tribunal Contenciós Administratiu. Un, reclamant que es revisés la qualificació i alguns dels elements de la finca expropiada que l’ajuntament no incloïa. L’altre, en considerar que el projecte de construcció de la nova biblioteca no s’ajustava a la legalitat vigent.
Els recursos sembla ser que van comptar amb l’assessorament del senyor Romaguera, si bé a títol personal doncs la majoria del grup municipal del PSC malgrat compartir-ne l’esperit no va considerar-ho oportú pel que comportava de judicializació de la política municipal.
Els procediments judicials fins ara esmentats no són però els únics pendents de resolució sobre l’àmbit que ens ocupa, doncs el senyor Romaguera també té presentat un altre contenciós contra el projecte d’urbanització de la zona dels nous jutjats i l’arxiu comarcal. Aquest procediment tampoc compta amb el vistiplau del PSC per les mateixes raons que l’anterior, tot i compartir-ne igualment el fons.
SENTÈNCIES FAVORABLES AL SENYOR SABATÉ.
a) El Tribunal d’Expropiació de Catalunya va desestimar en el seu moment les al·legacions de l’ajuntament i la resolució va considerar que la quantitat que tenia que cobrar en concepte d’expropiació era de 285.000 Euros en comptes del 96.000 que se li havien ofert.
b) El Tribunal Contenciós Administratiu li ha reconegut el dret a percebre 3.589,76 euros més interessos de demora (3.966,63 euros en total) per la zona on tenia el pou i que no havia estat inclosa en la valoració de l’ajuntament.
C) El mateix Tribunal ha declarat il·legal el projecte de la nova biblioteca comarcal i la sentencia en primera instància condemna l’ajuntament al seu enderroc parcial fins a separar-se dels tres metres del límit de parcel•la com la resta d’edificacions privades de la zona.
TÈCNICS A L’ULL DE L’HURACÀ. El projecte ara declarat il·legal va comptar en el seu moment amb el vistiplau de tres tècnics municipals dels que només en queda un a l’ajuntament. A una no se li ha renovar el contracte per raons econòmiques durant el mandat de l’exalcalde Sais i l’altre ha estat acomiadat durant el mandat de l’actual alcalde senyor Òscar Aparicio. La contractació del tècnic que romana a l’ajuntament, i que feia funcions de secretari quan es va tramitar el projecte, va ser molt contestada en el seu moment pel grup municipal del PSC a causa d’haver-se presentat com a candidat a l’alcaldia de l’Ajuntament de L’Escala per ERC i formar-ne part de l’equip de govern municipal.
SITUACIÓ ACTUAL. La sentència emesa pel Tribunal Contenciós Administratiu de Girona tan sols sembla deixar marge per dos alternatives:
A) ESPERAR A LA RESOLUCIÓ JUDICIAL DEFINITIVA. La sentència que determina l’enderroc parcial de la biblioteca no es ferma i ja ha estat recorreguda per l’ajuntament davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
B) ARRIBAR A UN ACORD AMB EL PARTICULAR DEMANDANT I CONFIAR QUE EL MATEIX MEREIXI EL VISTIPLAU JUDICIAL. L’alcalde senyor Òscar Aparicio s’ha mostrat obertament partidaris d’ aquesta línia que en tot cas hauria de comptar amb el suport de totes les parts implicades. Pel demandant senyor Sabaté (i potser també pel senyor Ramon Romaguera, que segons manifesta n’és part interessada), i pels grups municipals d’ERC i CiU que formaven govern quan es va iniciar l’expedient. Un acord que tanmateix i vistos els enfrontaments personals del passat ple municipal sembla força complicat.
LA CIRERETA DEL PASTÍS. A tot aquest embolic cal afegir el fet gens anecdòtic de que encara hi ha una sentència judicial pendent de dictar i que afecta a la urbanització del sector del nous jutjats i l’arxiu comarcal. Una resolució que si fos favorable a les pretensions del demandant senyor Ramon Romaguera i unida a les sentencies ja comentades seria de conseqüències imprevisibles. Entre elles, la confirmació de que en aquest projecte s’hauria perdut una parcel·la i amb ella un ingrés important per l’ajuntament. En tot cas representarien la desqualificació en tota regla del model urbanístic i de gestió del mandat de l’alcalde senyor Lluís Sais i el seu equip de govern. Sense oblidar que també hi planen altres qüestions de singular importància també esmentades pel senyor Romaguera en la seva polèmica intervenció en l’apartat de precs i preguntes del darrer ple municipal. I em refereixo al finançament dels vestidors del cap de futbol amb l’anomenat Fons Zapatero on sembla ser que balla una subvenció de un milió d’euros, i el contracte amb l’empresa Sorea, que segons l’exalcalde Romaguera, comporta que els ciutadans de la Bisbal hagin de pagar gairebé dos milions d’euros amb increments del preu d’aigua per les obres del Bosquetet.
Comparteixo sense reserves el rebuig de bona part de la ciutadania per l’actitud deplorable de l’exalcalde Romaguera durant el ja esmentat ple municipal, així com per l’absolut menyspreu per les formes que manifesta en les seves intervencions públiques. Però dit això, també em sembla de justícia recordar la seva inqüestionable preparació tècnica i que de moment ja hi ha una sentència judicial que li dona la raó. Si finalment la justícia també li’n donés en la apel·lació de la sentència ja emesa demostraria que tenia raó, però la gran perdedora seria la Bisbal i els qui en definitiva n’acabaríem per pagar-ne els plats trencats seriem els seus ciutadans.
Malauradament de tots els esmentats, potser el tema de la biblioteca és l’únic en el que encara cap una solució negociada, però cal que hi hagi voluntat de diàleg. Davant de tanta incertesa com la que plana sobre la ciutat, em pregunto com és possible que a hores d’ara els principals actors del drama, no hagin estat encara capaços de deixar a banda orgull, rancúnies personals i interessos partidistes per tal d’intentar arribar a una solució negociada i evitar d’aquesta manera el risc d’una desfeta que en cas de produir-se seria molt dolorosa per la ciutat. En moments d’absolut descrèdit del sistema polític que ens regeix, el famós “I tu més!” repugna profundament a la ciutadania, i dubto sincerament que la societat bisbalenca sigui capaç de perdonar que no s’hagi fet tot lo humanament possible per pal·liar les conseqüències d’un desori que té la societat garratibada i expectant.
