Llac solitari que dus
la fredor de la teva aigua
sense estimar-la:
el teu silenci et delata.
La teva fredor de llac està gelant la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci et delata.
Perquè també sóc immòbil,
la teva aigua és la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci em delata.
Com tu, jo duc en els ulls la fredor de la meva aigua.
Sense estimar-la. El meu silenci em delata.
Lago Lago solitario que soportas la frialdad de tu agua sin amarla:
Tu silencio te delata.
Tu frialdad de lago esta helando mi agua.
Sin amarla.
Mi silencio me delata
Porque también soy inmóvil,
tu agua es mi agua.
Sin amarla.
Mi silencio me delata
Como tu, tengo en mis ojos la frialdad de mi agua.
Sin amarla.
Mi silencio me delata
Joan Margarit ( Casa de misericordia)