El nivell de barroeria al que van arribar alguns dels nostres representants polítics en les seves formes d’expressió el darrer ple municipal va ser espectacular i l’editorial d’aquesta casa ha estat suficientment contundent en la seva valoració. El comparteixo plenament amb una única matisació; els excessos verbals comesos no es poden imputar a tots els regidors
en la mateixa mesura.
En aquest sentit, i malgrat la seva llarga durada, recomano escoltar íntegrament l’arxiu sonor penjat al TotBisbal Radio, ja que apart de que n’hi ha per sucar-hi pa, permet esbrinar sense intermediaris el protagonisme que cada u ha tingut en l’afer.
La meva opinió personal és que es perfectament legítim discrepar de la manera com s’exposen el temes al ple, i fins i tot dubtar del seu interès ciutadà, però tal cosa no és equiparable a l’insult, i la falta sistemàtica de respecte a l’adversari que tan sols va ser practicada per una minoria de regidors. Per contra, el senyor Teixidor es va expressar amb la seva correcció habitual, de la mateixa manera que ho va fer el senyor Aparicio, tot i ser el destinatari de la majoria d’improperis. A més un grapat de regidors no van badar boca per la qual cosa seria
una greu injustícia posar-los a tots dins el mateix sac.
Dit això cal interrogar-se sobre què està passant dins els àmbits polítics bisbalencs perquè persones habitualment educades i dialogants, quan es troben en un ple municipal treguin el pitjor d’elles mateixes i es comportin com autèntics “hooligans”. Ha estat simplement un mal dia de determinats polítics locals, o la història ja ve de lluny…?
El tema em pareix prou important doncs les formes constitueixen l’eix vertebrador de la convivència. Si aquestes s’extravien, immediatament després ve la pèrdua del respecte, i quan això succeïx tots sabem de les seves conseqüències en qualsevol relació humana.
Xerrant a propòsit de l’origen d’aquests fets reprovables, un meu amic em deia que ell ho veu com una mena de virus, que provinent d’anteriors mandats s’ha escolat dins la Corporació Municipal. Potser si que el meu amic té raó, i que determinades formes autoritàries de governar, basades en el menysteniment sistemàtic de la oposició, acaben per crear una certa patologia altament contagiosa. Però això no justifica en absolut que quan els mateixos que han patit aquestes males pràctiques arriben a governar caiguin en els mateixos o pitjors vicis.
Penso que la ciutadania te problemes massa gruixuts com perquè els seus representants s’entretinguin mirant-se el melic i dient-se el nom del porc. Els partits polítics estan formats en general per gent assenyada, i no dubto que davant del clamor ciutadà donaran un toc d’atenció als seus militats amb càrrecs electes per tal de redreçar la situació.
En tot cas i tenint en compte que d’aquí a cinc mesos hi ha eleccions municipals hem de confiar que el seny ciutadà faci net, doncs el sovinteig d’espectacles tan patètics com el del darrer ple municipal acabaria finalment per allunyar de la política la gent preparada que encara s’hi acosta amb autèntica vocació de servei. Tan sols hi optarien llavors tota mena de mediocres o “trepas” sense més ofici ni benefici que la seva proximitat al poder.
I només ens faltaria això amb la que està caient per aquí fora…!
