Sant Pol de la Bisbal es disposa a festejar la seva Festa Major. La
tradició assenyala el dia de Sant Jaume com a fita i tradicional punt de
partida de la celebració. A la Bisbal però aquest és dia feiner i
l’endemà s’ha de treballar. Per això i perquè tothom pugui gaudir de la
diada sense limitacions horàries s’han traslladat els actes de festeig
al següent cap de setmana.
Al mateix temps que pensava en com estructurar aquestes ratlles he
rellegit un article de l’Antoni Puigverd en el que ens recorda el que
havia escrit Enzensberger i ens repeteix Georges Steiner: el silenci és
un luxe i s’afirma que l’altra luxe contemporani és l’espai. Doncs bé,
silenci i espai s’agermanen en aquest indret excepcional de la Bisbal
que es diu Sant Pol.
Aquests valors que ara tornen a ser força reivindicats arreu, els
tenim perfectament assumits dins d’una realitat diària i gens elitista,
que també atrapa a tot el qui ens visita i que acull amb els braços
oberts a qui s’hi apropa amb educació i humilitat. Un paradís del que en
fruïm un ampli ventall de gent de procedència i condició diverses i que
aquí trobem un espai comú de convivència.
A més la veritat és que els nostres polítics locals fins ara han
ajudat força i a ningú amb dos dits de front se l’hi acudeix que a hores
d’ara es pugui canviar de discurs. Des de fa uns anys Sant Pol ha
tornat a comptar per a l’ajuntament bisbalenc, i la inclusió d’una
porció significativa del seu entorn dins el PEIN de les Gavarres és un
topall força eficaç enfront qualsevol temptació especulativa o comercial
a una escala significativa, sigui quins siguin el vents polítics que
bufin arreu.
No tothom ho veu així. Els interessos econòmics pesen i és molt
difícil ser objectiu quan et toquen la butxaca, però crec sincerament
que aquest blindatge urbanístic és el fet més important que li ha
succeït al nucli en la seva història moderna, i cal defensar-lo amb
ungles i dents si cal. Les futures generacions sens dubte ens ho
agrairan.
A Sant Pol, malgrat la seva aparença tranqui-la i bucòlica hi ha una
vitalitat gens proporcional al seu escàs nombre d’habitants censats. No
es de cap manera una natura morta i s’hi generen de tant en tant
passions i controvèrsies, algunes força perdurables en el temps. La
matèria de la que està pastada la condició humana, amb la seva seqüela
inevitable de grandeses però també de misèries i petites mesquineses, no
hi és absent com per altra banda tampoc podria ser d’una altra manera.
Sobre tot, i com passa gairebé sempre, té un conegut rerefons econòmic.
De tota manera a casa nostra la convivència es recolza afortunadament
en la raó, el respecte al veí i en darrera instància, en arguments
jurídics. Tot el que depassi aquests límits no té cap futur, i qui
cerqui altres camins, més d’hora que tard acaba ensenyant la poteta,
malgrat que a vegades inicialment aconsegueixi ensarronar gent de bona
fe. Però que ningú dubti que aquestes conductes sempre tenen poc
recorregut i data de caducitat propera doncs sempre s’acaba sabent amb
tota certesa qui és qui i d’on ve. Al cap i a la fi la gent és prou
sabia i el temps acaba posant a cadascú al seu lloc.
Tots aquests sentiments i molts més que de ben segur m’han quedat al
tinter, conflueixen a Sant Pol. Però al marge de tot això, aquest cap de
setmana hi ha Festa Major, una tradició que va tenir les seves hores
baixes però que ara ressorgeix amb força.
Us convido doncs a compartir la il•lusió d’aquest racó tan especial
de la Bisbal, i acompanyar-nos els dies 27 i 28 d’enguany als actes que
trobareu a l’Agenda del Tot Bisbal.
Publicat a Tot Bisbal i El Portàtil de la Bisbal d’Empordà
