El meló de la variant s’ha obert i tot sembla
indicar que, aquest cop si, de manera irreversible. Els arguments a
favor o en contra, així com quin seria el traçat més idoni ja han
començat a sortir a la llum. Ens hi juguem molt tots plegats, i es
necessari que la totalitat dels raonaments siguin damunt la taula per
tal que els ciutadans n’estiguem ben informats del que s’hi cou.
L’Empordà petit és per damunt de tot un
paisatge, som molts els que pensem que ben administrat és un dels
eixos bàsics per on passa el futur de la comarca i és
inqüestionable el trinxament de territori que comporta el moviment de
terres que provoca una variant. Les que exposo a continuació són algunes
de les qüestions que d’antuvi penso que haurien de ser objectes de
debat públic, centrades per començar en si es deuria de construir o no
una variant per terrenys de la Bisbal.
És la economia, estúpid!. Aquesta frase
demolidora li va ventar Clinton a Bush pare durant un debat cara a cara
en la campanya electoral americana de 1992 i va ser un KO en tota regla.
I es que mal que ens pesi, l’economia ho impregna tot. Hi ha qui pensa
que efectivament acaba decidint-ho tot i en tot cas sembla indubtable
que aquesta mena d’arguments pesaran, i molt, en qualsevol decisió que
es prengui.
Arguments econòmics de pes per defensar la
necessitat d’una variant són els de garantir l’abastiment de la Costa
Brava i la ràpida sortida de mercaderies del port de Palamós, i des
d’una perspectiva més local al·legar que facilitarà l’arribada de la
gent que ens visita, la qual cosa sembla clarificar el panorama futur
del comerç local. Tampoc hem de menysprear el pes específic que tindran
en la decisió final els beneficis que una obra d’aquesta envergadura
genera per les empreses constructores, i les engrunes que molts sospitem
que també deixa en no poques butxaques, públiques i privades.
A l’altra banda de la trinxera, l’Albert
Mallol, sempre enganxat a la terra i coherent amb la seva manera de
veure el món, ens aporta en aquest mateix mitjà una lúcida
argumentació antiglobalitzadora i es posiciona en contra d’una obra
d’aquesta naturalesa. En una línia semblant hi ha molta gent que es
pregunta si de debò la variant és necessaria i caldria interrogar al
personal sobre si creu que tanta destrossa pagarà la pena.
Mantenir la situació actual, i per tal de
defensar un sector de l’economia local, condemnar milers
d’automobilistes a quedar atrapats dia si dia també en aquest coll
d’ampolla en què s’ha convertit la Bisbal els darrers anys no sembla
raonable, però la situació no es nova. De fet ja es va plantejar ara fa
setze anys i llavors el debat ja va ser vivíssim, amb una dialèctica
gairebé idèntica a la que ara s’exposa. La diferència és que durant
aquest temps el transport públic no ha millorat substancialment mentre
el creixement del nombre de vehicles privats ha augmentat de manera
espectacular i el tràfic ha esdevingut impossible.
Cal esbrinar per tant que s’ha fet per evitar
quelcom que ja es veia a venir, i solucionar, o si més no alleugerir,
el tema de la mobilitat. Tothom semblava llavors d’acord en què per tal
d’evitar l’esmicolament continu del territori s’havia de potenciar el
transport públic. Si com tot sembla indicar això ha quedat en rés i
s’han perdut setze anys, semblaria molt legítim que els
ciutadans ens preguntéssim, primer qui n’és responsable, i segon si
tenim alguna garantia que, un cop trossejat el territori de manera
irreversible, si no s’inverteix la tendència a la multiplicació del
vehicle privat, d’aquí quatre dies no hi tornarem a ser.
Un poderós argument en contra de qualsevol
variant és el del seu indubtable impacte mediambiental. Però dit això,
també em sembla d’una impecable factura ecologista el
raonament segons el qual s’ha de solucionar el brutal impacte de la
contaminació, tan acústica com ambiental, que avui pateixen els veïns en
l’actual traçat de la carretera de Palamós al seu pas per la vila. En
aquest sentit no puc deixar d’imaginar l’immens plaer que representaria
poder prendre amb tranquil·litat un café sota les Voltes sense haver de
patir la fressa dels camions o d’un trànsit embogit.
De tot el que he exposat fins ara es dedueix
clarament que no tinc una opinió prou formada a propòsit de si hi ha
d’haver-hi variant o no. Tampoc tinc gens clar quina de les dues
opcions, la nord o la sud és menys perjudicial pel territori si
finalment decideixen seguir per aquest camí ni, si possats a donar feina
a les constructores, aquesta sigui l’única solució possible. També he
sentit defensar un desviament només per a camions des de Corçà, fins la
cruïlla de Canapost i Vulpellac, passant pel nord de Castell d’Empordà,
amb la construcció d’un pont sobre el riu Daró…
Imagino que com jo, molts ciutadans volen
tenir elements de judici i el debat popular s’ha de produïr. Les
administracions tenen el deure d’informar-nos i dir-nos, lògicament des
de la seva òptica, on som en realitat, i els partits polítics locals ens
han d’explicar, sense intentar amagar l’ou, quina opció defensen i
perqué. Sobretot els que governen actualment a la Bisbal i que, segons
s’ha dit públicament, tenen aquest tema dins del pacte de govern.
La informació també hauria de contemplar tot
el ventall d’aspectes de la qüestió que poden condicionar la decisió
final, com ara les plusvalues que en cas de construcció d’una variant es
generarien pels terrenys beneficiats, la qualificació per fer polígons
industrials, o l’impacte de la fressa que generarà una via ràpida en
establiments hotelers, les expropiacions forçoses que ocasionaria i
d’altres qüestions col·laterals que poderen sorgir.
Finalment crec que no seria bona la
insistència en definir públicament aquesta questió com un assumpte
exclusivament bisbalenc, doncs ens podria reportar una falsa imatge
d’insolidaritat. Som part d’un territori i d’un país que estimem i que
requereix solucions globals. Tant la Generalitat com els ajuntaments de
Cruïlles, Corçà, Forallac tenen força a dir sobre la qüestió i tampoc es
pot oblidar l’esquinçada brutal que ha patit Mont-ras, perqué ara es
generi la imatge que tot això ha estat en va perqué els bisbalencs no
volen fer cap concessió en el seu territori.
El més calent és doncs a l’aigüera i el tema
arriba en un moment prou delicat, ni més ni menys que en ple debat sobre
les infraestructures a Catalunya després dels desastres de les apagades
a Barcelona, els embussos estiuencs a les autopistes i l’ominós
funcionament de RENFE a tot el Principat. Qualsevol oposició a una obra
pública rebrà una forta pressió mediàtica i d’immediat serà qualificada
pels amics del ciment com un intent de possar pals a les rodes del
progrés. Ja coneixeu aquella dita popular “reunió de pastors, ovella
morta” i sense voler ser malastruc en excés per als opositors a la
variant, molt em temo que el territori i el paisatge bisbalencs tenen
tots els números per convertir-se en la víctima propiciatòria de la
festa del formigó que ja s’apropa.
