Fa pocs dies, la Vanguardia publicava un article del bisbalenc Antoni
Puigverd titulat “La tentación del atajo”. Escrit en castellà, com
sembla obligatori al diari del Sr. Comte, i amb la clarividència que a
l’autor li és habitual, feia un lluminós elogi de la paciència com
antídot contra els excessos de tota mena i les preses de la vida
moderna.
Al moment de llegir-la, ja em va semblar una reflexió molt oportuna
pels temps que corren i això que va veure la llum quan encara no
coneixíem la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de
Catalunya -i escric “contra” amb plena consciència-.
En efecte, perfectament sintonitzat amb la corrent majoritària a les
Espanyes -de dretes i d’esquerres- el TC ha dit que fins aquí ha arribat
l’autonomia de Catalunya, i s’ha passat per l’entrecuix constitucional
bona part de les resolucions del Parlament català, del mateix Congrés
dels Diputats, la ratificació del Rei, i per suposat la veu del poble
català expressada en referèndum.
Una traïció en tota regla al pacte constitucional de 1978 i un insult
a la majoria dels catalans que tan sols ens deixa un camí que sembla
inevitable si no canvien molt les coses. Un camí però, que serà llarg i
feixuc, i al que l’experiència de tràgics esdeveniments passats recomana
no cercar-hi dreceres.
Les circumstàncies actuals no ens poden fer oblidar que Espanya és un
estat essencialment tràgic i de poques bromes. Només cal una mica de
perspectiva històrica, preguntar als pares i recordar el que ha estat la
nostra història els darrers segles. Per això, i malgrat el que demana
el cos, s’imposa la prudència
Al nostre petit país ja fa temps que bufen mals vents per la lírica,
com diria el poeta. La corrupció s’ha consolidat i la política no n’ha
sortit indemne. Tampoc ha sigut precisament un exemple d’unitat davant
les circumstàncies difícils, encara que vull creure que la garrotada
rebuda i la gravetat del moment remouran consciències i aplanarà camins
Arreu de l’Estat, l’atavisme anticatalà i la pervivència d’unes
castes d’alts funcionaris i elits econòmiques i financeres establertes a
Madrid que no volen cedir poder, amenacen de mort l’encaix pacífic de
Catalunya a Espanya i es serveixen com instrument d’un tribunal polític i
sense legitimitat. És una provocació que exigeix resposta, però ha de
ser serena i meditada per tal de que pugui gaudir d’efectivitat.
Per pitjors tràngols ha passat històricament Catalunya, i malgrat la
duresa de la situació, no em cap el menor dubte que finalment també
d’aquesta ens en sortirem. No m’imagino però l’eixida sense retornar al
plaer de pensar per nosaltres mateixos i l’exercici d’una profunda
catarsis col·lectiva.
No tota la culpa és d’aquesta púrria que tant a gust es mou per
Madrid, ni dels polítics d’enllà ni d’aquí. Aquests no són més que un
fidel reflex de la societat en la que vivim, i hem de reconèixer d’una
vegada per totes que és aquesta la que està malalta. Tant, que seria
realment miraculós que d’ella no en sortissin un grapat de corruptes o
“trepas” a la recerca de millors condicions de vida que les que tenien
abans d’accedir a la funció pública.
Convido a que reflexionem sobre les nostres mancances i endrecem la
casa pròpia abans de voler netejar la dels veïns. Al mateix temps, i ara
que ja sabem el pa que s’hi dona a les Espanyes amb les nostres
aspiracions, tenim que trobar la paciència necessària per anar
construint el nostre propi camí, sense tacticismes de vol gallinaci que
avorreixen profundament al personal, ni radicalismes arrauxats que els
espanta.
Catalunya serà el que al menys el 51% dels seus ciutadans vulguin, i
cal ser conscient que ara per ara el dret a decidir no assoleix aquesta
majoria ni de lluny. Per tant, abans d’adoptar decisions d’alta volada
urgeix il·lusionar una societat profundament incrèdula i desencantada
davant la munió de venedors de fum i mags de festa major que s’ha hagut
d’empassar darrerament. I és que ara per ara només detecto un cabreig
monumental que cal que arreli profundament en la ciutadania abans no se
l’endugui el vent.
Publicat al totbisbal, 29/06/2010
