Més enllà de cap reivindicació
identitària, la decisió del Parlament de Catalunya de prohibir a
partir del 2012 el bàrbar espectacle de les curses de braus al
nostre país ha estat una magnífica notícia per a molta gent.
Personalment, i a desgrat dels
disgustos que m’acostuma a donar la classe política, avui em sento
orgullós de pertànyer a una nació que té el valor de dir prou a
la diversió a costa del patiment dels éssers inferiors. Feia ja
molts anys que milers d’amants dels animals, sospiravem per la fi
d’aquesta macabra pràctica, per a més inri anomenada per alguns
“fiesta nacional”.
Confesso a més, que la decisió del
Parlament català m’allibera de la vergonya que fins ara sentia quan
al llarg dels meus viatges pel món, molts dels meus contertulians em
preguntàvem com era possible que en un país aparentment tan
civilitzat com el que jo els hi dibuixava, es permetés aquesta
atrocitat.
La meva cordial felicitació doncs i el
més profund agraïment als grups polítics que han tingut el valor
d’acabar amb aquesta salvatjada. Al mateix temps, i com no pot ser
d’altra manera, haig de mostrar la més profunda repulsa als partits,
que temorencs de les repercussions d’aquest noble gest podrien tenir
entre els més carpetovetònics dels seus votants, han amagat el cap
sota l’ala.
De la mateixa manera rebutjo amb fàstic
l’actitud d’alguns coneguts saltataulells que ja ens tenen massa
acostumats a les seves bajanades pseudo-intel·lectuals, i que s’han
permès fins i tot justificar l’injustificable en nom de la
llibertat.
Els hi tindria que caure la cara de
vergonya a tots plegats, i en particular als polítics que han caigut
en aquest tacticisme vergonyant, i s’han fet mereixedors d’un càstig
exemplar per part de la ciutadania la propera vegada que demanin el
vot.
Des del seu mateix origen, totes les
espècies del planeta s’han alimentat dels més dèbils. Agradarà o
no, però necessitem matar animals per tal d’alimentar-nos. Igual que
utilitzar-ne com a conills d’índies per experiments científics a fi
de guarir-nos d’infermetats, i també recórrer a la cacera per
restablir l’equilibri natural en un món cada cop més humanitzat i
en el que moltes espècies s’han quedat sense depredadors naturals.
Però el que sempre s’ha d’evitar és
el patiment innecessari, i en cap cas em sembla de rebut convertir
la seva mort en espectacle doncs seguint per aquest camí encara hi
hauria que pagaria entrada a l’escorxador per gaudir de la mort de
les bèsties en directe.
Qualsevol esperit mínimament sensible
s’hi hauria de sentir violentament sacsejat per pràctiques tan
barroeres.
Dit això però, cal ser més valents i
anar a l’arrel del problema. El tema no s’esgota ni de bon tros amb
la prohibició de les curses de braus, tot i que representa un gran
pas endavant. Al meu parer ara toca ser del tot coherent, i siguin
quins siguin els costos electorals que comporti, anar directament a
la prohibició de tota mena d’espectacle on el públic gaudeixi del
patiment d’un animal, ja siguin correbous, bous a la mar o embolats,
baralles de galls, o qualsevol esdeveniment en el que es torturi un
animal per a satisfacció d’un grapat d’eixerebrats.
I és que com molt sagaçment apunta
l’admirat Eudald Carbonell en el seu llibre “Encara no som humans”
ens queda molt de camí per estar a l’alçada de la nostra tan
proclamada superioritat sobre les altres espècies, dites inferiors.
Publicat al TotBisbal
