Per fi ha aparegut una plataforma ciutadana en
defensa de la opció sud de la variant de la Bisbal, i ha exposat
públicament els seus arguments. Penso que és bo que així sigui perquè ja
es hora que la gent n’estigui assabentada del que s’hi cou en aquesta
cassola curulla de ingredients tan diversos.
En anteriors articles he vingut defensant la
necessitat d’un debat seriós al que els partidaris de les diferents
opcions hi aboquessin els seus arguments, i l’absència dels partidaris
de l’opció sud era una anomalia. L’opinió pública necessita que
s’aportin arguments al debat. La informació és bàsica perquè la
ciutadania pugui pronunciar-se i opinar amb prou coneixement en el
procés d’informació pública i participació que ha de ser prèvia a la
decisió final.
En efecte, fins ara molts ciutadans assistíem
desconcertats al fenomen de veure com gairebé totes les veus que
públicament eixien a parlar del tema ho feien, o be en contra de
qualsevol variant o a favor de la opció nord del traçat, quan era de
domini públic que la majoria de les forces vives de la Bisbal havien
estat tradicionalment a favor de la opció sud; encara que també és cert
que quan se’n va començar a parlar encara no s’havien aprovat la
normativa de protecció de les Gavarres ni la Xarxa Natura 2000.
Certament alguna cosa estranya hi havia en el tema
i donava tota la impressió que poca gent donava la cara i algú ens
estava amagant l’ou. Des de que el Conseller Nadal va destapar la caixa
dels trons la premsa n’anava plena del tema i gairebé totes les veus que
se sentien apostaven clarament per la opció nord de la variant. Hi
havia escasses excepcions com la del senyor Dilme i el seu partit Unió
Democràtica, en contra per cert de Convergència de Forallac i el seu
alcalde, el senyor Sala.
Poc que era normal això, i com era de preveure que
passés tard o d’hora, ja s’ha obert la veda. Per fi ara sembla que
comencen a posar-se arguments damunt la taula però encara no he sentit
la postura oficial del partits polítics bisbalencs, i el que és més
importants: els informes oficials de la Conselleria sobre l’impacte
ambiental dels dos projectes de traçat.
Resumint molt els diferents
arguments aportats fins ara, els partidaris del traçat pel nord afirmen
que les carreteres són necessàries, però que la seva implantació
ha de ser respectuosa al màxim amb la qualitat de vida de les persones,
el medi ambient i el patrimoni històric. En defensa
d’aquests principis diuen bàsicament:
“Que la opció sud representarà
un revés per tot el teixit consolidat al voltant de la carretera de
Cruïlles, entre els nuclis de Fonteta i Vulpellac. A Corçà afecta
greument l’ermita de Santa Cristina, una petita església situada al
municipi de Corçà que data dels segles X-XII. Passaria a tocar de les
cases d’Anyells i a pocs metres del nucli urbà, igual que a Fonteta.
La opció nord opció té
menys impacte ambiental i paisatgístic perquè «és més curt i transcorre
en gran part per un territori més planer. Té menor afectació
hidrogràfica i una menor incidència sobre els corredors faunístics.
Amb el traçat pel nord la
connectivitat és més eficaç i millor en enllaçar amb les carreteres de
Corçà a Verges i Figueres, i de Vulpellac a Pals i Torroella de Montgrí,
mentre que pel sud aquestes connexions són més complicades de fer;
consideren que vehicularia millor el trànsit de la Bisbal pel nord ja
que pel sud el vial urbà ha resolt la situació; i contamina menys
acústicament i atmosfèrica en haver-hi menys recorregut.
Amb l’opció nord es preserven les
terreres de Vacamorta, importants per a l’activitat ceramista; queda
menys afectat el patrimoni històric i cultural, i se
segueix amb la tendència natural de deixar al nord els darreres de les
cases i de créixer residencialment i en equipaments cap al sud evitant
la «suburbialització».”
També segons L’associació
de Naturalistes de Girona i el Consorci de les Gavarres l’opció nord és la menys agressiva.
Per la seva banda els que volen
que la variant passi pel sud argumenten que:
“Tots els
desenvolupaments urbanístics de la Bisbal, des de 1982, s’han fet
integrant en el planejament l’opció sud, i l’opció pel nord malmet la plana agrícola de Vulpellac. La variant pel nord afectaria
negativament el comerç de la Bisbal i deixaria, a més, els polígons
industrials que s’han fet a l’altre costat amb enormes dificultats de
connexió.
Un altre handicap és la inundabilitat de la zona
per on hauria de passar la variant nord, fet que obligaria a construir
vies elevades, que comportarien un gran impacte tècnic i paisatgístic. Finalment, destaquen que l’opció nord afectaria
negativament el patrimoni històric i cultural, com és el cas del nucli
de Castell d’Empordà i els Clots de Sant Julià.”
Per la seva banda el senyor Joaquim Nadal,
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, entre moltes altres
coses reitera que la variant es farà i diu que hi ha molts arguments a
favor i en contra de qualsevol de les dos opcions. En aquest sentit
manifesta conèixer:
“Que en el món ambientalista hi ha qui pensa que
és millor la nord perquè s’allunya de les Gavarres, i hi ha qui pensa
que és millor la sud perquè s’hi acosta sense tocar-les i posant-hi
límit. Uns creuen que la nord afecta terrenys d’alt valor paisatgístic,
que es podrien veure sotmesos a la pressió especulativa, i altres pensen
el mateix per l’altre costat
Que l’opció sud té problemes a Corçà, que afecta
un medi d’hàbitat dispers però amb moltes cases actives; que podria
també afectar visualment una església rural singularíssima; que fa
contacte amb el peu de les Gavarres; que s´aproxima a Vacamorta i que té
un encaix difícil a Fonteta.
Que l’opció nord travessa una plana agrícola avui
intacta i preservada dels creixements urbanístics. Que podria afectar
una zona inundable i que per a salvar-la caldria un viaducte; que afecta
al nucli de Castell d’Empordà; que se situa en l’entorn de la
depuradora; que podria afectar visualment i territorialment els clots de
Sant Julià.
Que l’opció sud connecta amb les carreteres de
Cassà i de Calonge i afegeix connectivitat a Fonteta. Sabent que l’opció
nord connecta les carreteres de Corçà a Figueres i la de Vulpellac a
Canapost. Que l’opció sud envolta la Bisbal i s’encaixa al peu de les
Gavarres, establint un límit entre la ciutat i l’espai protegit, que és
de traçat complex i costós. Que l’opció nord és més recta i d’un cost
lleugerament inferior.”
Dit això, ell personalment es decanta per la opció
sud malgrat que com no podia ser d’altra manera, afirma que la resolució
final dependrà del resultat del procés d’informació i al·legacions que
serà definitiu per concretar el traçat elegit.
Com usuari permanent i enamorat
que soc de les Gavarres, així com per un mínim de prudència i màxim
respecte pels defensors de la opció nord que no en tenen cap culpa,
m’estimo més abstindrem de comentar l’article del gerent de l’Associació d’Hostaleria Costa Brava
Centre, senyor Martí Sebrià. Certament amb
amics com aquest “gran defensor dels valors tradicionals de la Costa
Brava” pocs enemics els hi calen als contraris a l’opció nord.
Per acabar, i encara que vull
creure que els interessos privats mai tenen que tenir cap incidència
quan es tracta de defensar l’interés públic, no està de més afegir que
si finalment es fa una variant, sigui quin sigui el traçat escollit es
tocaran propietats privades, poques i grans al nord, i moltes i petites
al sud. Aquestes circumstàncies sempre generen suspicàcies, i quan més
transparent sigui el procés, millor que millor per l’higiene del
sistema. En el mateix ordre de coses tampoc està de més recordar que la
única part interessada en traçats llargs i complicats són les gran
empreses constructores.
Per ara “rien de pas plus”. Veurem qui es despenja
demà, i amb que.
