La propera setmana comencen a la Bisbal unes interessant jornades que porten per títol “Passat, present i futur de la comunicació” i que tindran per marc el teatre Mundial. Aprofitant l’avinentesa m’ha semblat oportú recordar la extraordinària figura de l’austríac Karl Kraus, un gran comunicador pre-digital que va viure a Viena entre els anys 1874 i 1936.
Avançat al seu temps i dotat d’una extraordinària lucidesa, Kraus va dirigir bona part de les seves crítiques ferotges als diaris en els que veia una mostra descarnada dels interessos polítics i econòmics de l’època. Radicalment independent i sanament contradictori, utilitzant la sàtira com arma demolidora, va carregar durament no solament contra l’estupidesa i banalitat d’alguns mitjans, sinó que també es va enfrontar sense manies als plantejaments de les grans corrents ideològiques de l’època amb les que havia compartit objectius.
Els seus matrimonis temporals amb comunistes i socialdemòcrates, i fins i tot un breu flirteig amb el nacional-socialisme austríac de Dollfuss van tenir una durada més aviat curta, i el final va ser sempre tempestuós.
Estic convençut que si Kraus haguera viscut la nostra època les seves diatribes anirien molt més enllà de la premsa, digital o escrita o la política oficial, i abastarien tot l’univers de la comunicació.
Me’l puc imaginar carregant sense cap mena de pietat contra l’absoluta manca d’independència d’uns mitjans que comptant amb l’ajut inestimable de la tecnologia, defensen sense cap mena d’excepció interessos molt concrets i determinats. Uns mitjans que sovint pretenen disfressar-se de servei públic, i que sigui quin sigui el seu àmbit d’influència i els interessos siguin econòmics o ideològics s’estan convertint en grans desinformadors.
Crec sincerament que el dirigisme dels mitjans fa que la independència hagi esdevingut una quimera i els converteix, com a còmplices necessaris que són, en directament responsables del absolut fracàs de la cultura de masses en el nostre sistema democràtic actual.
Per aquestes i moltes altres raons que de ben segur estan en la ment de tothom que està interessat en el món de la comunicació, recomano un repàs a la trajectòria de Karl Kraus que penso que seguix essent un referent de plena actualitat. En aquest sentit suggereixo la lectura de l’assaig del filòsof francès Jacques Bouveresse que va ser el que me’l va descobrir i que s’anomena “Sátira y profecía, las voces de Karl Kraus”, editat per Ediciones del Subsuelo, una nova i petita editorial amb lligams ala Bisbal.
