Dóna’m
la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens
seguim amant.
Les
barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i
discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb
l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m
la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol
que lluu
ens
portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el
joc d’amar.
Dóna’m
la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens
seguim amant.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894– 1924)
