Satisfacció i oportunitat són les dos paraules que penso que millor defineixen el que he sentit en rebre la notícia de l’agermanament oficial entre les dos poblacions. Satisfacció com expressió d’un sentiment personal, i oportunitat pel moment sociopolític en que es produeix.
El meu primer contacte amb Cuevas Bajas, aquesta localitat andalusa de 3000 habitants d’on són originaries un gran nombre de famílies bisbalenques, va tenir lloc a través de la lectura. Va ser “D’Andalusia a la Bisbal…amb veu de dona”, un llibre magnífic editat pel grup de dones de la Bisbal que em va encuriosir profundament. Després “De Cuevas Bajas a la Bisbal” escrit a quatre mans pel malaguanyat Lluís Maruny i el “cueveño” Manel Lara Guillén, on es repassa amb una gran profusió de dades la història encreuada de les dos viles. Finalment “La Fuente del pueblo” segon treball del mateix Manel Lara en que rememora records d’infantesa i el seu poble d’origen tal i com era llavors.
Amb motiu de la presentació d’aquest darrer llibre la darrera primavera vaig tenir l’oportunitat de visitar Cuevas Bajas i trepitjar el carrer que la Bisbal hi té dedicat. També de parlar amb molts dels seus veïns, el que em va permetre copsar de primera ma l’interès que allà desperta tot el que te a veure amb la Bisbal.
Tot plegat em va fer evident la anomalia històrica que representava que els vincles entre les dos poblacions encara no s’haguessin oficialitzat malgrat que al llarg dels anys se n’haguessin fet intents, al menys per part de tres alcaldes de colors polítics diferents (el senyor Vancells, de CiU, Antoni Gustems del PSC i el senyor Sais, d’ERC).
Ara, per fi, a instància del seu alcalde actual el senyor Òscar Aparicio (d’orígens “cueveños” per cert) l’agermanament s’oficialitzarà en breu.
Ara a més, per si els antecedents històrics i sentimentals no foren suficients per justificar la idoneïtat de l’agermanament, aquest arriba en unes circumstàncies excepcionals que al meu entendre el fan extraordinàriament oportú.
Catalunya es troba en una cruïlla en les seves relacions amb Espanya, i l’atac a la llengua comuna i la utilització política dels orígens dels catalans són alguns dels principals arguments que des dels mitjans afins al nacionalisme espanyol més reaccionari s’utilitzen per tal d’intentar trencar una convivència absolutament exemplar.
Tot s’hi val contra la cohesió social de Catalunya, fins i tot fer molt més pobre culturalment una part de la societat. Això i no altra cosa representaria en el que mentre els nens catalans són bilingües els de parla castellana podrien ser monolingües si prospera la iniciativa dels ultres espanyols.
En aquest context de confrontació, mentides i provocacions de tota mena, una part de la resposta intel·ligent de la societat catalana, sigui quin sigui l’objectiu final de cadascun dels sectors que s’hi apleguen, passa ara més que mai pel reforç dels vincles entre tots els ciutadans que s’hi apleguen.
Cal insistir en que el problema d’una majoria de catalans és el tracte que rebem de la classe política espanyola. No els espanyols, inclosos els ciutadans catalans que se n’hi puguin sentir. Una cosa són les circumstàncies polítiques i econòmiques que puguin fer aconsellable emprendre camins diferents si així ho decideix una majoria qualificada, i una altra molt diferent que tal fet impliqui la renuncia a un patrimoni cultural que ens és comú. Els lligams sentimentals entre les persones i els pobles, bastits al llarg de segles de convivència, han de perviure.
La Bisbal i Cuevas Bajas tenen ara una gran oportunitat de materialitzar aquest esperit. Fa molt de temps que les dos viles estan de fet estan agermanades per la història, i l’Ajuntament “cueveño” en ple ja ha expressat la seva voluntat d’oficialitzar el vincle.
Per raons d’estricta justícia, justa correspondència i també d’absoluta oportunitat política, l’ajuntament de la Bisbal havia de fer el pas, com així ha estat. L’agermanament es farà com toca, sense complexos de cap mena i amb la unanimitat de totes les forces polítiques bisbalenques amb representació municipal. Entenc doncs que es tracta d’una afortunada coincidència en el temps així com una no menys excel•lent oportunitat perquè la Bisbal mostri la veritable cara de Catalunya.
No em semblaria just acabar aquest escrit sense destacar la valentia política demostrada en aquest tema per l’equip de govern de la ciutat (PSC i CiU) encapçalat per l’alcalde senyor Òscar Aparicio. Un equip de govern que amb seny i discreció ha estat capaç de liderar el projecte i aglutinar al seu entorn a tota la resta de forces polítiques representades al municipi (ERC, ICV i PP) i al gruix e la ciutadania. Felicitem-nos doncs i felicitem el nostre ajuntament en ple (govern i oposició) per la iniciativa.
