Seria compatible gaudir a la vegada de les nacionalitats espanyola i catalana, i mantenir la ciutadania europea en un futur estat d’Europa?
El President Mariano Rajoy el dia 21 a les Corts espanyoles, en el debat de l’estat de la nació, responent al diputat Duran Lleida va dir “No es bo negar als catalans el dret a ser espanyols i europeus”
Cal interrogar- se clarament si es realment possible que això passi. ¿Què succeiria amb la nacionalitat de les persones que viuen a Catalunya, quan els seus ciutadans, en un futur, exercint legítimament el seu dret col·lectiu( en un plebiscit , referèndum o consulta) aconseguissin un estat Europeu propi?.
Discrepo del Sr Rajoy , i em fonamento amb la legislació espanyola actual (Constitució Espanyola 1978,Codi civil vigent , i Tractats de las Unió i de Funcionament de la Unió Europea de 2009). La meva discrepància amb el President del govern no és en aquest cas, política , sinó estrictament jurídica, i com a tal la sotmeto gustosament a qualsevol altre opinió millor fonamentada en dret .
Els catalans , visquin on visquin , són avui espanyols i, si ho són, des de que van néixer, tenen un “status jurídic privilegiat “com es ser “espanyols d’origen”(art 11 .2 de la CE). No es el mateix esser espanyol d’origen que “espanyol originari”, però això seria entrar en tecnicismes complicats que no venen al cas. El que podem afirmar es que tots els espanyols i catalans originaris son avui d’origen. No són però els únics.
La constitució espanyola prohibeix expressament (art 11.2) que es pugui perdre la nacionalitat espanyola d’origen com a sanció. Per tant seria inconstitucional i il·legal castigar als catalans d’origen — per causa que tinguin la nacionalitat catalana sobrevinguda – amb la pèrdua de la nacionalitat espanyola.
A la vegada, tots els espanyols i els catalans , siguin d’origen o no , son “ciutadans de la Unió” que els hi atorga uns drets individuals garantits pel Tractat de la Unió Europea. Aquets drets són , entre d’altres, poder moure`s lliurement per tots els estats de la Unió, inclòs, per tant i evidentment, Espanya, ja que es evident que es ,avui , un estat membre de la Unió.
No esta previst en els Tractats de la Unió la pèrdua de la ciutadania europea si les persones segueixen tenint la nacionalitat d’un estat membre. Encara que en tinguin un altre . La única via seria que perdessin la nacionalitat d’un dels 27 estats membres.
Que succeiria si Catalunya esdevingués un estat europeu, encara que no fos membre inicialment de la Unió? La resposta es que els actuals catalans- espanyols, seguirien tenint la “nacionalitat espanyola d’origen” per tant, seguirien sent ciutadans europeus (concepte geogràfic i cultural),i Ciutadans de la Unió Europea (status jurídic i polític)que confereix dret i deures.
Però, d’acord amb la legislació espanyola, els nous catalans gaudirien també d’una doble nacionalitat legal. La base jurídica d’aquesta possibilitat es que Catalunya forma part, geogràficament i culturalment, del concepte de països Iberoamericans (estats centre i sud americans) Portugal , Andorra, Filipines i els descendents dels jueus sefardites .Els hi ho permet la Constitució (art 13.3)i el propi Codi civil (art 24).
La situació final seria que, en una Catalunya -nou estat europeu -, la majoria dels seus habitants seguirien tenint la nacionalitat i passaport espanyols; seguirien tenint la ciutadania de la Unió (encara que Catalunya no fos de la Unió), i podrien gaudir legalment de la doble nacionalitat .
Es ben cert que no hi ha precedents de la secessió d’un nou estat pertanyent a la Unió Europea des de la seva creació. Però tampoc hi hauria precedent que en un nou estat independent a Europa, els seus habitants gaudissin de la nacionalitat espanyola d’origen, sense poder perdre- la com sanció o càstig . Per tant com a ciutadans de la Unió es mourien lliurement dins tota la Europa dels 27, podrien votar i esser votats a les eleccions municipals etc. Finalment podrien tenir la doble nacionalitat legal encara que no hi hagués un conveni entre Espanya i el nou estat europeu, Catalunya .
Es per tot plegat que considero que no va esser del tot correcte i ben fonamentada (amb tots els respectes) la afirmació que he transcrit, al inici, i en seu parlamentaria en el debat de la nació, pel Sr President Rajoy. Els catalans, dins d’un estat propi futur, podrien seguir sent espanyols (si ho eren d’origen), ciutadans europeus i, a la vegada , ciutadans de la Unió.
Barcelona 21 de febrer 2013
Eduard Sagarra Trias, advocat ,Professor de Dret Internacional , de Dret de la Nacionalitat , Estrangeria i Ciutadania Europea d’ESADE
