El lament fi
del violí tardoral
m’esqueixa el pit
d’un so esllanguit,
monòton.
Pàl·lid, vençut,
l’hora ha caigut
com un mall
i el temps passat
m’ha desfilat
galtes avall.
Me’n vaig així
pel vent mesquí
que em transporta
d’ací d’allà
com sol anar
la fulla morta.
Paul Verlaine
