Molts dels que adverteixen sobre els riscos que corre Catalunya de quedar fora de la UE ho fan per espantar els partidaris del procés sobiranista. Però hi ha riscos, i són importants i evidents. I no tothom que els assenyala ho fa per desanimar, alguns ho fan per ajudar a superar-los, o simplement perquè els coneixen, i caldrà escoltar-los i preveure-ho i treballar, perquè res seria més imprudent que menystenir la capacitat d’alguns estats per posar-hi traves. Ni l’eufòria celebrant qualsevol indici positiu ni l’arrogància minimitzant tota lectura negativa ens portaran enlloc. Encara que notis que algú se n’està alegrant molt d’aquella trava, tens l’obligació de comprovar si existeix i saltar-la.
Alguns dels que declaren que ara la prioritat és l’atur i el model social ho fan per guanyar temps i perquè els incomoda l’agenda de l’estat propi. Però l’atur és dramàtic i el model social és part essencial de les polítiques, i convé que siguem capaços de simultaniejar debats. I no tothom que marca línies vermelles sobre les retallades ho fa per fugir del debat independentista, n’hi ha que ho fan precisament perquè quan vas cap a l’estat propi és l’hora de dir com el voldries, quina és la teva aposta.
No podem caure en un frontisme dialèctic consistent a subratllar tot indici favorable a la teva causa i menystenir tot inconvenient. Per rigor però també per estratègia. Que et vagin avisant de perills els que et volen immòbil té com a principal risc que et creguis que se’ls inventen i acabis fent el ridícul. Que alguns adversaris abusin de l’expressió «Ara hi ha temes més importants» no significa que no hi hagi temes importants a afrontar. Els convençuts que el procés és irreversible són els que més s’han d’interessar per les dificultats i per marcar prioritats.
Carles Capdevila al diari Ara de 31 /10/2012
