Cuevas Bajas és una població de la comarca malaguenya d’Antequera, situada en la mateixa frontera entre les províncies de Màlaga i Còrdova. Actualment te 1.500 habitants i està ubicat a la confluència de dos rius; el Genil, un gran afluent del Guadalquivir, i el Burriana, un rierol que llepa alguna de les façanes del poble i de tant en tant, tal i com succeeix amb el Daró, provoca algun que altra ensurt.
El paisatge és amable i ondulat, amb turonets curulls d’oliveres. En una altra de les coincidències entre ambdós viles, al sector de San Antón s’hi troben els llogarrets de la Moheda i El Cedrón, dos antics assentament jueus com ho era el Call de la Bisbal.
Del més pur estil andalús, els carrers son una successió de blanquíssimes parets emblanquinades de cuidades façanes, algunes d’elles certament senyorívoles, que es troben sobretot pels voltants de la calle Real. Es veuen moltes finestres enreixades i elements de ceràmica autòctona que atorguen una senzilla elegància al conjunt. Els balcons són omnipresents, i gairebé totes les cases tenen una distribuïdora que protegeix l’interior de les calors de l’estiu.
La Bisbal d’Empordà i Cuevas Bajas són dos poblacions agermanades per la Història des dels terribles anys 40 del segle passat. La fam i la repressió franquista van empènyer la gent a la recerca de condicions de vida més dignes i aquesta població de la comarca d’Antequera va veure com 1.500 dels seus llavors 3500 habitants emigraven cap al nord, la meitat d’ells a la Bisbal. La capital del Baix Empordà tenia llavors el mateix nombre d’habitants que Cuevas i no resulta gens estrany doncs que avui els els cognoms d’origen “cueveño” siguin tan habituals entre nosaltres com els bisbalencs “de tota la vida”.
Coincidint amb les festes patronals de Sant Joan, es va presentar a Cuevas, com setmanes abans ho havia estat a la capital del Baix Empordà “La fuente del pueblo” el llibre escrit per Manuel Lara Guillén, un d’aquells antics immigrants que ha esdevingut bisbalenc i “cueveño” a parts iguals.
La presentació va tenir un caràcter tant o més emotiu que el que setmanes enrere havia tingut lloc al teatre Mundial de la Bisbal. Unes 250 persones, d’una població aproximada de 1.500 habitants, es van aplegar al recinte annex a la piscina municipal que acollia l’acte. Al cantó del de Cuevas Bajas, i altres personalitats, també hi eren presents els alcaldes de les respectives poblacions. En el seu parlament, el de la Bisbal senyor Òscar Aparicio, d’arrels “cueveñas” per part de mare, a més de glosar el llibre i la persona de l’autor, va manifestar la seva voluntat d’estrènyer encara més els llaços que uneixen els dos municipis, i en concret del seu agermanament oficial. Un desig que va ser expressament ratificat pel batlle de Cuevas Bajas i també pel mateix Manuel Lara.
Rés em semblaria més just i encertat que una decisió d’ambdós ajuntaments en aquest sentit. El bon grapat de ciutadans de la Bisbal que ens vam desplaçar a Cuevas Bajas vàrem ser testimonis privilegiats de la alta consideració que allà ens tenen, a més de ser receptors d’una hospitalitat i bonhomia que, al menys el que això escriu, feia molt de temps que no experimentava.
El nom de la Bisbal en un carrer de la població és una expressió més del sentir d’aquesta comunitat. El desig dels habitants de Cuevas Bajas encapçalats pel seu alcalde, d’aprofundir el vincles entre les dos poblacions mitjançant l’agermanament institucional, prioritza una qüestió que al meu entendre hauria de ser resolta d’una vegada per totes. Poques vegades trobarem dos municipis amb tantes coses en comú i que justifiquin amb una rotunditat tan evident la raó de ser d’aquesta figura
Seria una decisió política en clau positiva que també es podria entendre com un reconeixement oficial de la Bisbal a l’aportació de tantes i tantes persones vingudes d’arreu, que han decidit establir-s’hi. Institucionalitzar allò que a nivell de carrer ja és una realitat, a més d’estricta justícia, és un acte d’intel·ligència política que no hauria de trigar en produir-se. En aquest sentit m’adhereixo sense reserves a la voluntat expressada pel nostre alcalde en aquest mateix sentit amb l’absolut convenciment que serà compartida sense reserves per tots i cadascun dels membres del consistori.
Si esteu interessats en ampliar l’informació sobre aquest article, a continuació trobareu l’enllaç amb el documental que vaig realitzar el cap de setmana de Sant Joan a Cuevas Bajas.
