Vet aquí un tastet d’aquest gran desconegut que tenim a tan sols dos hores i mitja de vol. Tan proper en la distància física que ens separa com malauradament allunyat del subconscient col·lectiu de massa catalans.
Nosaltres vam dedicar deu dies a visitar el sud del país, al voltant de Marrakech i fins un radi aproximat de cinc-cents quilòmetres de la mítica capital berber, i el viatge va satisfer amb escreix les expectatives que hi havíem dipositat. Marrakech és una vila de somni, absolutament màgica i amb sorpreses amagades darrera cada cantonada. Palaus d’esplèndida bellesa, exuberants jardins, restes d’antigues civilitzacions curosament conservades, la màgia de la Medina, el laberíntic suq o mercat -el més gran el Marroc- en son alguns dels seus encants més evidents.
El país està molt més desenvolupat del que m’imaginava, i ens hem endut autèntiques sorpreses. La primera, molt d’agrair, és que lluny de la pressió a la que em vaig sentir sotmès a Egipte, i en menor mesura també a Jordània, els marroquins fan gala d’una superba dignitat a l’hora d’intentar vendre els seus productes als turistes que els envolten. La gent és amable i no sembla que hagi canviat en excés els seus hàbits malgrat l’allau de turistes que suporta amb força estoïcisme, i el que resulta evident és que no permet que ningú es prengui llibertats amb la seva identitat cultural i religiosa.
La cuina magrebí és un regal dels déus. Més enllà del plat nacional, el saborós cous-cous, la seva gastronomia és delicada i molt mediterrània, amb fruites, verdures i cereals a dojo, sempre convenientment condimentats amb delicioses espècies. Es conegut que l’islam prohibeix l’alcohol i la gent és aquí molt religiosa, però de vi i cervesa se’n fa per la exportació i la potent indústria turística. Hi ha flexibilitat amb els visitants, i si menges en un lloc turístic pots tenir accés a algun dels deliciosos vins o excel·lents cerveses que es produeixen a la zona; en cas contrari, cap problema ja que un bon té amb menta dels que serveixen a pertot també pot ser un excel·lent digestiu.
El plat fort no comestible de Marrakech és tanmateix la visita a la plaçaDjemaa el Fna, un espectacle babèlic i indescriptible que arriba al seu clímax pels volts del capvespre. Encantadors de serps, llegidores de cartes, ensinistradors de simis i venedors de tota mena d’andròmines, es barregen enmig d’una gresca eixordadora amb viatgers vinguts de tot el planeta. El brogit de mil llengües que s’expressen a l’hora amara una gentada que se’ns apareix embolcallada amb l’espesa fumera que desprenen els fogons dels xiringuitos on es condimenten els plats típics de la cuina popular amazig.
Al llarg de la nostra estada hem gaudit de paisatges i paisanatges d’un exotisme que sobta en un lloc tan proper, i ens ha sorprès favorablement constatar l’alt grau de convivència que regna arreu. La tolerància sembla una virtut força arrelada en la societat marroquina, i l’islamisme, absolutament majoritari entre la seva població, sembla conviure aquí sense conflictes amb altres cultures, com els antics barris jueus que conserven els seus símbols d’identitat en sinagogues i cementiris.
Sortint de Marrakech i a molts pocs quilòmetres en direcció al sud comencen a aparèixer les “kasbahs”, construccions de fang que s’arrapen desesperadament als àrids i espectaculars turons dels contraforts de l’Atlas. Hi sovintegen els oasis, la majoria curulls de palmeres que es retallen per damunt d’un horitzó de cims nevats escortats per un Sàhara omnipresent. Els sorprenents vergers se’ns apareixen de sobte enmig d’un no rés d’inabastable immensitat.
Acampar entre dunes i passar una nit al bell mig de qualsevol desert és una experiència irrepetible. El Sahara no és pas una excepció, ans al contrari. Entre un lluminós capvespre i una captivadora albada, la nit transcorre enmig d’un silenci que parla a crits, mentre cascades d’estels s’aboquen a l’infinit.
Per concloure, dir que es tracta d’un país tranquil en el que la presència policial és nombrosa i es fa molt evident tant a les viles com en carreteres i fins i tot en punts aïllats. La sensació de seguretat del viatger és per tant absoluta i hi ha vols i oferta hotelera de totes les categories. Una destinació en definitiva, absolutament recomanable.
                  |
