En el món globalitzat que patim, els centres de decisió d’aquelles coses que afecten directament la vida dels ciutadans es situa cada cop més lluny. Tanmateix l’urbanisme és una de les poques eines redistributives que encara resten en mans dels polítics locals per canviar la realitat en benefici dels ciutadans.
El Pla d’Ordenació Urbana Municipal és el principal instrument del que disposen els municipis per tal d’articular urbanísticament el seu territori. Regula l’ús social del sòl, un be escàs que per tant cal administrar amb molta cura, i defineix el model de futur d’una vila en modular-ne el grau de desenvolupament.
L’urbanisme és doncs la disciplina cridada a conjugar la necessitat de creixement de qualsevol comunitat amb la preservació de valors com la sostenibilitat i el paisatge, que determinen el model de ciutat que volem pels propers anys. En darrera instància, la cohesió social d’una comunitat està en bona part en funció de l’encert amb el que es dissenya el territori sobre el que s’assenta.
L’actual POUM de la Bisbal data del 1981, i tothom coincideix en la necessitat de la seva revisió per tal d’actualitzar-lo. A més, l’escenari de recessió econòmica sembla afavorir-ne la discussió serena, sense la càrrega d’una perspectiva de guanys infinits a curt termini que encara no fa quatre dies semblava dibuixar l’economia especulativa del totxo.
Malauradament però, el POUM és una eina mediàtica massa llaminera com perquè la seva tramitació no es converteixi sovint en una important caixa de ressonància de la lluita política, i en aquest cas la Bisbal tampoc sembla que vagi pel camí de convertir-se en una excepció.
Un cop esgotada la treva dels primers cent dies del nou govern de la Bisbal, l’anunci fet per l’Alcalde senyor Òscar Aparicio de que ha començat el debat intern sobre el nou POUM de la Bisbal ha obert la caixa dels trons. El senyor Lluís Sais portaveu del principal grup de l’oposició municipal s’ha afanyat a reiterar els mateixos dubtes i sospites que ja havia expressat fa més o menys tres mesos en el mateix acte en que va haver de deixar l’alcaldia.
Ja llavors va manifestar que el futur POUM podria ser la causa de la moció de censura que l’acabava de foragitar del càrrec. Tres mesos després, i fins i tot abans de conèixer les directrius que l’actual equip de govern vol incorporar a uns treballs endegats sota la seva supervisió en l’anterior mandat, el senyor Sais ha tornat a fer planar ombres de sospita sobre les veritables intencions del nou equip de govern.
Particularment, i malgrat el respecte que em mereix l’opinió del senyor Sais, em sembla un error. És obvi que l’urbanisme també genera activitat immobiliària, i aquesta mou interessos econòmics, d’aquí la importància d’estar amatents a que ningú tingui la temptació de confondre interessos públics amb privats. Però dit això, s’ha d’anar en compte de no incórrer en una mena de cacera de bruixes que no duria enlloc més que a desdibuixar l’autèntic sentit del debat polític que s’ha de produir al voltant de la ciutat que volem.
Estem parlant del pla urbanístic que condicionarà a mig i llarg termini el futur de la Bisbal com a ciutat. El que més interessa al ciutadà és conèixer la visió de cada grup polític sobre els objectius del POUM, els límits al ciment, com entén el respecte al paisatge i quin ha de ser el creixement sostenible del municipi: en definitiva el seu model de ciutat. Rés serà més il·lustratiu que conèixer les recomanacions fetes pels grups polítics a l’equip redactor del POUM i així sabrem sense intermediaris de quin peu calça cadascú.
Aquest ha de ser el veritable centre del debat. La resta, posar la bena abans de la ferida i pur foc d’encenalls.
