El proper mes de desembre la Bisbal estrenarà alcalde i equip de govern com a conseqüència de la primera moció de censura en tota la història de la ciutat. Els resultats de les passades eleccions que van donar la victòria a ERC per 112 vots de diferència respecte al PSC, però sobretot les discrepàncies sorgides amb CiU fins llavors el seu soci de govern, ja deixaven clarament oberta la possibilitat del canvi de govern municipal.
ERC ha governat en minoria el que portem de mandat, però tant la situació de greu crisis econòmica general com les incerteses davant l’estat real de la hisenda municipal complicaven molt la continuïtat d’un govern obligat a pactar totes i cadascuna de les seves decisions amb la resta dels grups del consistori. Per qualsevol observador imparcial resultava evident que perllongar aquesta situació d’interinitat podia resultar un suïcidi polític i calia que els republicans trobessin amb urgència un soci si volien seguir governant la ciutat. Semblava aconsellable doncs explorar totes les vies possibles per tal de formar una majoria de govern estable.
Malgrat que pel fet d’haver governat plegats anteriorment era lògic que la primera opció per ERC fos el pacte amb CiU, un mínim de prudència – i en el cas del PSC fins i tot de proximitat ideològica- recomanava acostar posicions i bastir ponts de diàleg. La millora en la deteriorada relació personal entre els senyors Sais i Aparicio semblava un imprescindible primer pas en aquest sentit.
En lloc de seguir aquesta via el senyor Sais va decidir posar tots els ous en la mateixa cistella i no rebaixar el més mínim la seva habitual agressivitat verbal envers el cap de llista del primer grup de la oposició. D’aquesta manera es tancava ell mateix la porta a cap mena d’acord amb el grup socialista, i quedava totalment a expenses de CiU.
El senyor Sais va elegir personalment una opció molt arriscada, sobretot tenint en compte que el pacte de govern amb la coalició nacionalista era fortament contestada en el si del seu propi partit, i aquesta divisió interna era un factor de futura inestabilitat que els dirigents de CiU no podien deixar de tenir en compte a l’hora de decidir-se per una o altra opció, haguda compte a més que les dues els hi oferien el mateix, inclòs el compartir alcaldia.
Des del meu punt de vista, aquest ha estat bàsicament un pacte seriós i responsable per la estabilitat en el marc d’un temps d’incerteses de tota mena. Amb independència de que la sociovergència em sembla actualment una alternativa força raonable per la Bisbal donada la composició sociològica de la vila i que CiU governa Catalunya, crec interessant posar de manifest com novament el factor humà ha tingut una important influència en la governança de la ciutat. Cal recordar que els anteriors comicis havien estat guanyats pels socialistes per un marge de vots molt superior al obtingut ara per ERC. Llavors, la peculiar personalitat del seu líder el senyor Ramon Romaguera va impossibilitar que podessin governar amb ningú més. Per això el senyor Lluís Sais va accedir a l’alcaldia malgrat no ser el cap de la llista més votada.
Quatre anys després, la història s’ha repetit en sentit contrari. Un cop més el factor humà ha tingut força a veure amb el desenllaç de la trama. Al senyor Sais, malgrat la seva capacitat política i de comunicació que li he lloat altres vegades, aquest cop li ha sobrat bel·ligerància i li ha mancat ma esquerra
Ara però cal mirar endavant. No és temps de retrets i si de solidaritat. El que espera al nou equip de govern no es certament un camí de roses. Caldrà que emprenguin un seguit de mesures impopulars i serà dur. Necessitaran tenir el cap fred i que no els hi tremoli el pols, però per una tasca d’aquesta magnitud també em sembla fonamental la recerca de complicitats amb la resta grups de l’ajuntament, inclosa la mateixa ERC. La ciutadania no està per picabaralles partidistes i el que demana és que els polítics es posin al capdamunt de la professó per tal d’ajudar a sortir de la crisis quan abans millor.
Finalment, tant el tarannà personal com el perfil professional del senyor Òscar Aparici em mereix tota la confiança i estic convençut que serà un digne alcalde de la Bisbal. De ben segur que també ho serà la senyora Núria Anglada quan li arribi el torn pactat. El perfil d’ambdós caps de llista i de la resta de dels regidors d’una i altra formació que d’aquí a poc dies seran govern, em permeten augurar un mandat molt diferent al que ha estat l’anterior, al menys pel que fa a la crispació i el respecte en el tracte a tots i cadascun dels regidors de l’ajuntament.
L’acompliment d’aquests objectius i la superació del virus d’incomunicació amb amplis sectors de la ciutadania, que ha pesat com una llosa damunt del dos a anteriors alcaldes de la Bisbal, serà un magnífic termòmetre per valorar els resultats del canvi. Personalment desitjo molta sort al nou equip de govern de la Bisbal, que bona falta els hi farà.
