Per què paraules? Aquest blau intens. Miro la ratlla fixa
de l’horitzó,
mar grandiós, i quanta
riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
que cerca vells tresors: el que m’atreia,
perles que abans havien estat ulls,
no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
amb una sola, neta, lliure, confluent
mirada que es projecti més enllà
de tota perla —sols llavors hi arriben
«feliços pocs».
No, jo sóc sol, però l’embat
de les onades em
conforta. Tot és lluny i prop,
i no s’acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja no tinc res més
Joan VINYOLI, Obra
poètica completa, Edicions 62, Barcelona, 2001
