“Em parles i
crec la teva veu
perquè
hi ha grumolls durs de dolor
com a
la mel de debò hi ha bocins de cera de la bresca.
Amb
els meus dits et toco els llavis:
això
també és un senyal de profecia.
I els
teus llavis són vermells,
talment
un camp cremat és negre.
Tot
és veritat ”.
Antología poética “Clavados en la carne del mundo”
“Me hablas y creo en tu voz
porque hay grumos duros de dolor
como en la miel verdadera
hay cachos de cera del panal.
Con mis dedos toco tus labios:
esto también es una
señal de profecía.
Y tus labios son rojos,
talmente un campo
quemado es negro.
Todo es verdad”
Iehuda Amikhai
