Després de la visita al magnífic complex d’Angkor, coninuem en barca pel riu Stueng Sangkae fins Battambang, la segona ciutat de Cambotja. Hi accedim creuant el Tonle Sap, un llac que ara té 12 quilòmetres quadrats i que en època seca no n’abasta més de tres. A banda i banda de la riva es visualitzent les típiques i més que precàries construccions de fusta, palafitos suspesos per damunt de les aigues i generalment d’una sola habitació que comparteix tota la família. No hi ha llum ni aigua corrent i els seus moradors viuen del que els hi dona el riu, peix per nudrir-se i explotació de cocodrils. Aquesta bèstia apart de la pell que comercialitzent, els hi proporciona carn per menjar.
Es veuen criatures a pertot. Algunes van a escola. D’altres fan tota mena de feines. El paisatge és esplèndid i desolador a l’hora. Les condicions de vida d’aquesta gent són durísimes, amb una esperança de vida que en prou feines arriba a la cinquentena d’anys.
Battambang és una vila amb llarga tradició cultural, motiu pel que va ser durament castigada durant el genocidi dels Jèmers rojos. El centre urbà és curull d’edificis d’estil colonial, herència dels colonitzadors francesos. Hi ha un parell d’universitats, molts col·legis i un eixam de criatures que hi estudien. La ciutat, que compta amb uns dos milions d’habitants està
envoltada de construccions rurals amb aspecte força pròsper. La terra és fèrtil i els jardins són plens d’hortes amb tota mena de verdures per consúm propi, però també per vendre a mercat. Envoltades les cases de camps, aquí tothom viu de la agricultura, en particular de l’arrós. Quan aquest ha completat el seu cicle, el mateix camp acull el conreu del cacahuet i per la qual cosa sempre està produïnt.
Des de Battambang continuarem el viatge en cotxe fins a la capital, Phnom Penh, situada a uns 300 quilòmetres de distància, tota una experiència…! Famílies senceres es desplacen per tal d’anar a vendre els seus productes en vehicles aprofitats al milímetre i on les gallines vives van penjades de la part exterior de les plataformes en una visió a cops apocalíptica.
Per les carreteres del país, força precàries encara que n’hem vist de molt pitjors, hi circulen tota mena de vehicles sense cap ordre ni concert: bicicletes, tuk-tuks -tricicles motoritzats que es dediquen al transport de viatgers-, automòbils, camions i autobusos sense el més mínim respecte a cap norma de tràfic. Regeix, com tot en aquest país, la llei del més fort. De tant en tant algun vehicle es detingut per un policia desvagat que s’embotxa sense contemplacions l’import d’alguna infracció suposada o reial. També són força freqüents els controls militars, o “check points” com en diuen aquí, i que no són altra cosa que excuses per arreplegar diners de cada vehicle que aturen.
Cambotja és una mena de democràcia d’aquestes que tant agraden als UE, Xina, Rússia i la Unió Europea. Només fa política aquell que té la benedicció del poder, i amb la condició
que respecti els interessos adquirits de la èlit governant i no molesti els interessos econòmics dels amos del mercat globalitzat que ja se’ls han repartit previament.
Ès posiblement el país més corrupte que he conegut fins ara, i a mida que ens acostem a la capital aquesta circunstància es fa del tot evident. Un cop a Phonm Penh la evidència ja es total. No hi ha hotel, industria o negoci important en que el Primer Ministre o la seva família no hi tingui la grapa ficada. El que aquests deixen ho aprofiten la resta de membres del
gabinet. Tot sota la mirada complaent de l’actual rei, el fill del tristement cèlebre Norodom Sihanuk encara viu i resident a Beijing.
Des del punt de vista turístic, Phom Penm és un ciutat gran i força desmanegada, encara que que te racons interessants com el temple reial d’Oudong, el de Wat Ouknalom i un esplèndid
passeig a la riva del Mekong. Una impagable posta de sol de la que gaudim des de una de les barques que solquen el riu ens serveix per acomiadar-nos d’aquest país força digne de ser visitat. L’endemà volarem fins a Bangkok i d’enllà a la frontera de Laos, propera etapa del nostre tour asiàtic d’enguany.
