Nobles i bells senyors inconscients feliços
multiplicats cofois entre els miralls
d’Aranjuez o Versalles,
per gala coronats de barretina frígia,
Oh jacobins beats i gaditans metòdics,
ben satisfets i grassos en esperit,
us conec el rebuf quan ens trobeu
arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,
en un racó molest del racional jardí geopolític.
I què hi farem, si som el poble-nosa,
si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se
a la imatge que en fa el vostre desig?
No heu d’esperar que presentem excuses.
Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924-2006)
