Com ens passa a tots els culés a
començament de temporada per poc que hagi un parell de cares noves a
l’equip, la perspectiva d’un govern estable a la Bisbal ha generat noves
il·lusions que la majoria desitjaria que es fessin realitat a final de
temporada. En aquest cas, d’aquí a tres anys.
I es que amb independència de quin
sigui el tarannà polític o per on vagin les simpaties personals de
cadascú, el pacte de govern assolit enguany entre Esquerra i CiU és una
molt bona notícia per la vila.
Les provisionalitats solen ser
nefastes quan es prolonguen en excés, i el municipi no es podia permetre
per més temps aquesta mena d’espasa de Damocles que planava
permanentment per damunt del cap de l’alcalde Sais. És a ell doncs a qui
cal felicitar en primer lloc, ja que era qui personalment es jugava més
en l’envit, i després de treballar-s’ho amb força habilitat i
perseverança se n’ha sortit dignament.
Serà també el seu moment de la
veritat, ja que ara que té l’estabilitat que demanava és quan tindrà
ocasió de demostrar que la velocitat de creuer que propugna pel seu
canvi és realment possible sense tenir que vendre’s tots els mobles de
l’Ajuntament.
En segon terme cal donar l’enhorabona a
la gent de CiU per la alta rendibilitat extreta als seus dos regidors,
encara que en contrapartida, el risc de prendre mal és força evident.
Han passat a fer seu l’actual estat de comptes de l’Ajuntament i
responsabilitzar-se del fort endeutament que s’endevina. També hauran
d’enfrontar una política de personal que al menys fins ara no
compartien, un repte sens dubte complicat i digne d’un escrupolós
seguiment.
El Sr. Dilmé ha estat el veritable
artífex del pacte, i n’ha obtingut també una sucosa contrapartida
personal. Amb responsabilitats de gestió directa per primer cop i
susceptibles de força lluïment, se li presenta una magnífica oportunitat
per demostrar que la seva capacitat per governar està al mateix nivell
que l’habilitat per moure’s entre bambolines, demostrada durant tot el
procés de negociació amb uns i altres.
La tercera peça bàsica d’aquest equip
ha de ser sens dubte la continuïtat en la tasca que esta duent a terme
el fins ara tinent d’alcalde Àngel Planas, des del meu punt de vista la
més eficaçment visible de la gestió d’Esquerra al front de l’Ajuntament.
Temps hi haurà per analitzar la feina
del nou equip de govern, que tindrà en la cohesió interna el seu
principal cavall de batalla. Tornant a la comparança esportiva, tothom
sap que el principal enemic dels projectes del Barça ha estat
tradicionalment el desig de protagonisme dels seus directius, i penso
que aquest també podria ser el gran risc dels signants del pacte.
De moment de manca d’ambició no se’ls
pot pas acusar. Les 68 propostes de l’acord programàtic que han fet
públiques em semblen molt ambicioses, i caldrà veure quantes se’n fan
realitat ja que a efectes pràctics compten tan sols amb dos anys. El
tercer serà el darrer abans de les properes eleccions i poca feina
faran.
Com malauradament ensenya
l’experiència, cal témer que al tractar-se d’un pacte entre dos
formacions diferents, quan s’acosti la data de les properes eleccions,
totes dues estaran més ocupades en posar-se medalles i donar-li la culpa
a l’altra pel que no hagi anat bé, que en seguir treballant plegades
pel be de la ciutat. Però això és inevitable, i haguera estat el mateix
amb la gent del PSC-PM, com a protagonistes.
Arribats a aquest punt, cal també fer
esment del alt grau de maduresa i responsabilitat demostrat pel primer
grup de la oposició, tant durant el procés de negociació, com un cop se
n’ha conegut el desenllaç. L’oposició també és Ajuntament, i si es
confirma en la seva futura forma d’exercir-la, el tarannà tranquil i
assossegat que mostra el darrer comunicat de premsa, és una altra bona
notícia per la ciutat. La fermesa i el rigor en l’exercici de la seva
necessària tasca opositora, no tenen per que estar renyides amb les
bones maneres i el respecte a l’adversari.
Per acabar doncs aquest article amb
termes futbolístics com l’he començat, la Bisbal compta amb un bon equip
titular per enfrontar el futur amb garanties d’èxits, i també amb un
equip reserva, la actual oposició, amb la suficient categoria com per
suplir dignament algun o a tots els titulars, si les circumstàncies del
joc així ho aconsellaren.
