De lluny estant i mitjançant el TotBisbal me n’assabento que
pinten “bastos” a l’ajuntament, i que la cohesió de l’equip de govern
ha durat menys que un caramel a la porta d’un col·legi. Anys
d’estabilitat a casa nostra han donat pas a un “pollastre” polític
considerable en el que de moment no queda gaire clar el paper de tots
els seus protagonistes.
Sembla ser que el desacord de la direcció de CiU
amb els pressupostos que Esquerra havia elaborat per al proper exercici
ha motivat el trencament. Francament em costa de creure però, que
aquesta n’hagi estat la única raó. Més m’estimo deixar
obert un interrogant sobre la qüestió, que temps s’encarregarà
d’esclarir, però en tot cas aquest ha estat un pacte certament efímer
De tota manera, i si de moment donem per bo que la
única causa de la trencadissa hagin estat únicament els pressupostos,
el tema tampoc és menor. Darrerament s’havien anunciat projectes
espectaculars que havien generat il·lusió i aplaudiment entre els
partidaris del “canvi”, però que s’endevinaven força ambiciosos, i per
tant cars.
Abans ja s’havia produït un important augment dels
sous dels polítics del nou equip de govern i ara se n’anunciava una
altra dels funcionaris municipals. Lluny del meu propòsit ni tan sols
insinuar que aquests no foren de justícia, però potser es podia haver
anat una mica més poc a poc per tal de no esverar al personal.
I és que malgrat no tenir els suficients
coneixements tècnics per afirmar-ho rotundament, tinc entès que
qualsevol despesa precisa de la corresponent assignació pressupostaria.
Aquesta surt generalment, o bé dels impostos que paguem els ciutadans o
de l’habilitat per obtenir subvencions. En cas que ni una ni l’altra
cobreixin els costos, cal anar a l’endeutament.
Des del meu punt de vista particular, a les
darreres eleccions municipals a casa nostra no tan sols hi competien els
partits polítics i les filies i fòbies que generaven cadascú dels seus
representants. També s’hi dirimien dos formes molt diferents d’entendre
la política municipal.
En l’aspecte econòmic, un model n’era el predomini
absolut del sanejament dels comptes i una gestió molt professionalitzada
dels recursos públics, estrictament d’acord amb les possibilitats del
municipi. Resumint molt el plantejament, aquest seria que cal fer coses
però quan hi hagin diners i sempre amb molta prudència.
L’altra model era el defensat per aquells que
creien que quan hi ha mancances cal resoldre-les d’immediat. Segons
aquesta tendència, un Ajuntament ha d’estar endeutat per definició, i el
fet que els comptes municipals presentin superàvit és una aberració.
S’ha de fer sempre el que es deu malgrat que es degui el que es fa.
Ambdós conceptes són igualment respectables però
cal que qui els assumeix sàpiga on te la mà esquerra i la dreta.
I és que l’un potser és gris i avorridot, no
permet massa alegries, però és una garantia contra els canvis massa
abruptes dels cicles econòmics. L’altra és força més il·lusionant,
permet dissenyar models de ciutat més agosarats i cobrir d’immediat les
mancances més evidents. Genera il·lusió, però també
endeutament i en conseqüència determinats riscos de futur que no tothom
es veu en cor d’assumir.
El resultat de les eleccions municipals del 2007
va ser el de gairebé un empat tècnic entre ambdues tendències. A CiU li
va tocar el paper d’àrbitre, i finalment la llista més votada va perdre
l’alcaldia en funció d’un pacte que no ha resistit el temps d’un part.
Esquerra i el PSC no han amagat mai les seves
cartes i s’han mantingut fidels al guió. Iniciativa no ha perdut la
coherència en cap moment, però CiU tindrà que donar moltes explicacions.
Amb aquesta mena de “canvi interruptus”, molta
gent de bona fe ha quedat amb el cul enlaire, i crec que els ciutadans
tenim tot el dret a que se’ns expliqui amb tota claredat que és el que
realment ha succeït perquè ja no sigui bo allò que fa set mesos era
ubèrrim.
O és que potser entre els afavorits pels resultats
electorals, no tothom es creia el “canvi” i la única base sòlida
d’aquell pacte era fer fora Ramon Romaguera de la alcaldia de la Bisbal?
