La Bisbal té un nou govern municipal. La ciutat ha
canviat d’orientació política i també d’alcalde, i aquest és un fet
prou important a la vida del nostre municipi com per fer-hi algunes
reflexions personals.
En primer lloc cal fer esment que no ha votat
massa gent i que tampoc s’ha produït cap victòria ni derrota
aclaparadores, malgrat que Esquerra hagi progressat de manera
espectacular i el PSC hagi patit una forta davallada. Ambdós forces
polítiques han estat votades majoritàriament per la població i gairebé
han igualat el nombre de vots.
És ben cert que els socialistes tenien
un grapat més de vots, però no han estat capaços de pactar amb ningú i
ara són a la oposició. Això pot agradar molt o poc, però l’art del pacte
i la negociació és la primera regla de la política democràtica. Molt
més en una societat afortunadament tan plural com és la nostra.
Ara uns i altres tenen un repte que donarà la
mesura exacta de la seves capacitats i el pitjor que podrien fer, en la
meva modesta opinió, és escoltar només les veus dels seus
incondicionals. Deixar-se dur per arrauxats triomfalismes o per
catastrofismes exagerats és un dels grans defectes de la nostra
societat, massa vegades abocada a veure-ho tot en blanc o
negre, sense la cromàtica que aporta la autèntica realitat
del país.
Ningú té el monopoli d’estimar la Bisbal, i
dividir el municipi entre bons i dolents per causa de les seves
simpaties polítiques o caure en simplificacions de l’estil de “a aquests
només els voten els nouvinguts o els que no els importa la vila”, o
“aquests altres només els rics de tota la vida”, seria jugar amb foc. Un
error que a la llarga pagaria car el que posés els peus a la galleda de
la demagògia, però que a curt termini generaria el risc de prendre-hi
mal tots plegats.
Als guanyadors els ha votat més o menys el mateix
nombre de persones que als perdedors i a més han de governar amb una
altra força política que defensa interessos diferents. Han de anar molt
en compte per tant i tenir ben present que per tal de consolidar-se al
govern municipal necessitaran noves complicitats. D’ara endavant hauran
de convèncer el personal de la bondat dels seu projecte, evitant la
temptació de la revenja sectària o el fàcil recurs de fer llenya de
l’arbre caigut. A més a més, per augmentar les expectatives futures no
tenen més remei que anar de pesca del vot en aigües més profundes que
les de d’independentisme republicà de tota la vida. L’oceà del
catalanisme polític d’esquerres, per exemple, és un mar obert orfe de
capitans solvents .
Els socialistes, un cop llepades les ferides, han
d’extreure les lliçons de la rebolcada, que jo crec que te a veure amb
greus defectes d’implicació popular en el seu projecte i manca de
participació. En concret s’haurien de fer mirar perquè no han sabut
comunicar el que de bo havien fet, o les raons per les que cap de les
dos llistes amb les que farien majoria ha volgut governar
amb ells, i treure’n les conclusions adients. De cara al futur penso que
una oposició enrocada, que transmetés a l’electorat la sensació que
actua només per ressentiment o que es perjudiquen els interessos de la
vila per raons partidistes, els podria fer caure en un pou del que
trigarien anys i panys en sortir-ne.
Tanmateix però, la realitat però és que la Bisbal afronta el
futur des de una posició força privilegiada i molts municipis voldrien
plorar amb els nostres ulls. Ara cal continuar la feina ben feta,
millorar el que calgui i tirar endavant nous projectes, amb un govern
amb energies renovades i una oposició responsable que faci la feina que
li pertoca per, d’aquí a quatre anys, tornar a passar el plateret. El
gran desafiament de tots plegats serà sens dubte crear noves il·lusions
que fomentin la participació. Això és el que ara toca, i si se’n
sortiran o no només ens ho dirà el temps, “Blowing in the Wind” que
cantava el Bob Dylan d’abans de pujar al cim de l’Olimp.
Publicat a Tot Bisbal i El Portàtil de la Bisbal d’Empordà
