Que l’actual panorama cultural a la Bisbal d’Empordà està sota mínims històrics amb nivells de participació absolutament indignes d’una capital de comarca em sembla un fet tant inqüestionable que hauria de moure a una urgent reflexió pública.
No pretenc ni molt menys reivindicar la conversió de representacions culturals d’un cert nivell en actes multitudinaris però em resisteixo a acceptar que la nostra ciutat estigui esdevenint un desert cultural davant la indiferència de tothom.
No insistiré en un tema tant desgraciat com el de la Biblioteca Central Comarcal perquè penso que ja està tant en boca i al cap de tothom que ha assolit vida pròpia. Em permetré esmentar però uns altres tres exemples que entenc que resulten força il·lustratius ja que afecten a àmbits diferents de l’activitat cultural; música, història i literatura.
Pel que fa a la música, els concerts de clàssica que programa Joventuts Musicals registren nivells d’assistència baixíssims malgrat programar-se actuacions d’una altíssima qualitat.
Un altre exemple. Divendres passat s’inaugurava a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà amb seu a la Bisbal l’exposició “Centenari de les escoles normals de mestres de Girona (1914-2014)” un acte que ni tant sols va comptar amb cap representant de l’Ajuntament, que era qui l’havia convocat.
Finalment la presentació del magnífic llibre “Gent de l’Empordà”de Joan Armangué, escriptor, economista i exalcalde de Figueres, amb presència de l’autor, presentat a més pel prestigiós economista bisbalenc Joan Cals, van tenir una presència de públic francament deplorable malgrat els esforços de la llibreria que el va organitzar.
Els dos darrers actes eren gratuïts, amb la qual cosa ni tant sols l’excusa de la crisis resulta vàlida en aquest cas.
Vull deixar clar que no pretenc en absolut descarregar tota la responsabilitat del fenomen en les institucions públiques. El recurs a la crítica destructiva és el més fàcil i fer demagògia acostuma a sortir gratis en els temps que corren, sobretot en períodes electorals. Soc un ferm partidari de la cor responsabilització en les qüestions realment importants i per això animo a tothom a plantejar-se que ens està passant perquè una de les seves dos capitals renunciï a un dels principals patrimonis que mig país adjudica a l’Empordà.
Penso que cal un debat a fons sobre aquesta qüestió i ara és un bon moment. Seria bo que els grups polítics que es presenten a les properes eleccions presentessin propostes serioses de futur més enllà de tirar-se la cultura pel cap els uns als altres com malauradament ens tenen acostumats.
