Somniant que somniava

Ferran Mascarell i Ernest Maragall ja han definit les seves alternatives al PSOE català en que ha derivat el PSC. Una apunta cap a Convergència Democràtica de Catalunya -que no cap a Unió, no ens confonguérem pas- i l’altra cap a Esquerra Republicana de Catalunya. Les dos em semblen molt positives i integradores cap a un espai comú del catalanisme d’esquerres.

Espero però en candeletes la tercera via, que no us amagaré que per mi seria la bona i que tampoc té perquè venir definida en funció de les eleccions al Parlament europeu. Me la imagino liderada políticament per Montserrat Tura envoltada pels Castells, Nadal, Cals, Geli, Comín, Mohedano…

Com ho veuen els socialdemòcrates gironins que no combreguen amb les rodes de molí de l’actual direcció del PSC, majoritària tot sigui dit, al si del partit.

És massa somniar companys?