L’1 de maig d’enguany la Bisbal va veure el renaixement de la seva ràdio municipal. Després d’uns quant anys de letargia amarada de ràdio-fórmula, finalment un alcalde tornava a apostar per fi per la ràdio pública a casa nostra. Una iniciativa valenta que com era d’esperar no va agradar a tothom, no debades el de la comunicació és un món ferotgement competitiu i la informació material altament sensible.
El repartiment del pastís publicitari, cada cop més magre, la por a perdre quotes de mercat i fins i tot alguna subvenció llargament somiada podrien explicar el rebuig inicial d’algun mitjà privat envers la ràdio pública. I pel que fa als polítics, habituats a viure permanentment dins la seva bombolla, ja se sap que qualsevol artefacte susceptible d’escapar del seu control directe sempre resulta sospitós.
Amb tot i el previsible marejol de fons a l’oasi bisbalenc, un grapat de persones, algunes sense cap experiència prèvia en el mitjà hi hem esmerçat temps, ganes i enormes dosis d’il·lusió. Els començaments mai són fàcils i menys encara per un projecte amateur, amb mitjans escassos i sotmès a fortes pressions des del primer moment.
Fallades tècniques intempestives, manca d’experiència, tant en fer funcionar els aparells com a l’hora de matisar excessos verbals de convidats, algun abandonament dolorós, l’absència de directrius consensuades i l’excés de prudència a l’hora de gestionar continguts van originar moments de desconcert, alguna que altra tensió interna i més d’un desencís.
Amb tot, al llarg d’aquests primers tres mesos de vida de Ràdio Bisbal han sortit per antena uns quants programes de producció pròpia de temàtica força variada amb uns resultats, crec jo, francament satisfactoris. El balanç per tant d’aquesta primera etapa em sembla més que positiu.
Un cop apaivagada la por escènica dels més inexperts com jo mateix, els programes han anat guanyant en qualitat i consistència, i el més enriquidor ha estat sens dubte el fet que molts ciutadans hagin recuperat la joia de gaudir d’un mitjà de comunicació públic, proper i tan assequible com és la ràdio “de tota la vida”. En aquest sentit doncs penso que el renaixement de Ràdio Bisbal ha estat una bona notícia per la ciutat, i el mèrit és de tots i cadascun dels que hem intervingut en el projecte. En definitiva, de tothom que hi ha col·laborat desinteressadament, sense cap excepció.
Però ara, passada la primera etapa de voluntarisme, i quan la pràctica totalitat dels programes que vam iniciar el camí ja estem preparant-nos per la “reentrée” entenc que també és moment de canviar de registre. Cal rematar la feina feta fins ara, treballar per ampliar el ventall de col·laboradors i consolidar el projecte perquè cadascú ocupi en ell el lloc que li pertoca.
És hora de regular-ne mínimament el funcionament de la ràdio i l’ús de les seves instal·lacions amb uns estatuts que ens ajudin a tots a saber on som, consensuar-los i elegir un òrgan de gestió entre representants de l’ajuntament i els escollits pels col·laboradors.
Deixar la ràdio fora de les tensions habituals entre els diferents grups polítics hauria de ser un objectiu prioritari, com també el reconeixement explícit de la llibertat de cada equip de programa per elaborar els seus continguts.
Seria per tant el moment per apostar sense ambigüitats per un projecte de llarg abast i estable, que no hagi de canviar com un mitjó després de cada contesa electoral. Una ràdio pública ben gestionada és també un magnífic instrument per fer ciutat, i els grups polítics bisbalencs tenen ara mateix una excel·lent oportunitat per demostrar-nos que la reivindicació de pluralitat informativa és tan vàlida quan governen com quan estan a l’oposició.
