Sobre la llibertat: Si la llibertat és autonomia, és capacitat d’actuar, és autorealització, és raó crítica, és coneixement, és ironia, és resistència a l’abús de poder, és política…on és avui la llibertat?
Sobre els partits polítics: No es poden fer discursos farisaics contra la corrupció quan des d’un partit es fa tot el que es pot per evitar la condemna dels seus corruptes. Mentre no estiguin disposats a obrir finestres i calaixos, encara que sigui al preu de la seva refundació, no tenen credibilitat. Si no fan el pas, només queda una alternativa: que els ciutadans, amb els seus vots, els substitueixin per uns altres. Ja està començant a passar. Però si no hi ha una reforma per redistribuir el poder, els nouvinguts seran cooptats per la casta. I tot seguirà igual.
Sobre el concert per la llibertat: El celebrat concert reivindicatiu de la independència del Camp Nou deixa algun senyal que no es pot menystenir. Els principals referents musicals de la gent jove no hi eren. És un mal símptoma, per dues raons: primera, perquè un país que vol mirar endavant, i fer un pas de gegant, no pot limitar el seu imaginari a la malenconia dels antics combatents. Segona, perquè obre dubtes sobre els riscos que s’està disposat a córrer per avançar en aquest procés. Si uns grups musicals d’èxit, que viuen en la popularitat i la moda, tenen por de les conseqüències comercials i d’imatge de participar en un acte d’aquest tipus, què serà del comú dels mortals?
Josep Ramoneda, extracte de l’article publicat a l’ARA de dijous 4 de juliol de 2013
