La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, el hivern es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriria.
Les flames del foc la nit tornen dia,
Si arribes l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem – nos al calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i agües.
Com la terra que gira ai voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Qui es aquest follet? que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Follet de la nit, i de l’enganyifa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somniïn
Enamoro als grans i faig que s’odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i venjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes i porta perfums
Dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniüt i immoral.
Astut i que més?
Sóc inmortal
Jaume Sisa
