Carta oberta adreçada al Regidor d’Unió Democràtica
de Catalunya a l’Ajuntament de la Bisbal, Sr. Xavier Dilmé i Vert en
relació als fets succeïts el passat dia 14 d’agost, i en especial a un
molt desafortunat comentari posterior adreçat a un mitjà de comunicació.
Sr. Dilmé
Permeti’m que comenci aquesta carta recordant un
episodi de grata memòria per tots aquells que encara creiem que la
democràcia, amb els seus defectes, és sens dubte el menys roin dels
sistemes polítics coneguts, i les formes, fonamentals pel seu normal
desenvolupament.
Com que vostè viu de la política, coneixerà sens
dubte aquell episodi fantàstic que va succeir en un estat democràtic del
nostre entorn, quan un parlamentari feixista s’havia adreçat al primer
ministre amb tota mena de comentaris injuriosos, i la resposta de
l’insultat va ser contundent:
“Si de vostè depengués, la meva vida no valdria rés.
Jo en canvi la donaria per aquest sistema que permet que vostè pugui
seguir gaudint de la llibertat per expressar-se com ho fa”.
Aquest llarg pròleg ve a compte per tal d’explicitar
que hi ha vegades que la defensa d’allò en el que un creu, implica
necessàriament donar cobertura aparent a determinades actituds personals
que en qualsevol altre circumstància mereixerien la nostra repulsa més
absoluta. Aquest intent de ser fidel als propis principis sovint
comporta alguna incomprensió, però a la llarga sempre acaba per resultar
rendible, si més no en termes d’autoestima.
Jo mateix en un article recent, vaig criticar
obertament determinades formes de fer oposició política i el marc en el
que dueren a terme -la Festa Major- fos qui fos el seu destinatari, en
una situació en la que era a vostè al qui li havia tocat el rebre. En
cap cas em vaig posicionar sobre la bondat o no de les seves
iniciatives, considerant que no era aquell moment de fer-ho, i molt
menys a propòsit de determinades actituds personals que com segur que no
se li escapa són força criticades per molta gent a la Bisbal.
Em reafirmo en el que llavors vaig dir i ho tornaria a
escriure avui mateix si calgués.
Dit això però, avui lamento tenir que manifestar-li
la meva profunda indignació (i també tristesa, per què no dir-ho) per un
comentari que considero absolutament forassenyat i àdhuc molt injust
per la publicació que acull aquest article. Em refereixo a una part de
la darrera entrada del seu bloc personal en el que comenta el
desenvolupament de la Festa Major d’enguany i que reprodueixo
textualment:
“El límit sempre és la honorabilitat de les
persones i entenc que aquí s’han traspassat tots els límits amb la
complicitat inclús d’algun web desinformatiu de la vila a qui no s’han
donat les subvencions que exigien.”
Per dir-ho ras i curt, està acusant a un medi de
comunicació de complicitat en la comissió d’un presumpte delicte, ja que
parlem d’un fet que vosté ja ha denunciat penalment davant dels Mossos
d’Esquadra.
Com que jo sàpiga només funcionen dos portals a la
Bisbal, i el que li és més volgut, com sempre té per costum, en aquest
cas només reprodueix les seves declaracions, tinc que entendre que vostè
es refereix al que seguint tots els protocols que marca la ètica
periodística, va contrastar la notícia per tal de donar-ne a conèixer
als lectors totes les seves cares, i va reproduir les declaracions que
se’ls hi van realitzar, incloses les seves, sense afegir ni treure’n una
coma.
Es tracta doncs del mateix portal des del que li
escric, no solament aquesta carta, ans també el que va reproduir
l’article que vostè em va agrair en un atent Email en el que també
esmentava el nom del Tot Bisbal.
Francament no puc entendre aquest intent maldestre de
matar el missatger, quan el que potser el que caldria és un xic més
d’humilitat i serenor per tal d’esbrinar fins a quin punt determinades
reaccions viscerals que provoca alguna actuació del regidor Dilmé tenen
com a base actituds com la que avui li estic retreien.
A més de faltar a la veritat quan esmenta una
exigència de subvencions que tan sols existeix dins la seva imaginació,
l’acusació que vostè realitza Sr. Dilmé és molt greu, profundament
injuriosa i absolutament mancada de fonament.
Sincerament vull creure que ha estat producte d’un
mal moment, que tots en tenim, i és per això que li demano ferventment
que rectifiqui i recondueixi el tema cap el port del que mai hauria
d’haver sortit. Si em permet un humil suggeriment, apaivagui el seu
populisme desfermat, deixi’s estar de denúncies, querelles i acusacions
sense fonament contra tot el que es mou i dialogui més. S’estalviarà,
cregui’m, molts disgustos i mals de cap, farà més amics, i fins i tot li
serà reconeguda la feina que fa dins l’Ajuntament.
Tot i adreçant-les-hi en aquest cas des de la
discrepància més radical, però amb tot el respecte que em mereix la seva
persona, rebi Sr. Dilmé les meves salutacions ben cordials
