Acabades les vacances, tots els problemes
fins aquests moments adormits afloren de sobte amb renovada virulència, i
com era de témer la mal anomenada variant de la Bisbal o autovia-
anella de les Gavarres, se situa en el centre del debat a casa nostra.
Ja es comencen a detectar excessos verbals, que irrompen amb la
pretensió de dividir a la ciutadania en dos fraccions irreconciliables, i
sembla talment com si fora obligatori tenir que prendre partit per una o
altra opció de traçat.
En un país de tendències caïnites tan
arrelades com és el nostre, no sempre resulta fàcil mantenir la
independència de criteri sense incórrer en el risc seriós de prendre
mal. Però tot i ser-ne perfectament conscient, des d’ara mateix em
manifesto absolutament contrari a tenir que escollir obligatòriament
entre dos mals.
Em refermo en que no voldria cap autovia,
ni pel nord ni pel sud, però si no hi ha més remei, que la facin per on
perjudiqui menys el territori i no hipotequi el futur per la Bisbal. Les
persones passem d’una revolada, però el territori queda, i es aquest el
que condicionarà la vida dels que vindran darrera nostre.
La col·locació de dos pancartes en contra
de la opció nord al carrer més transitat de la vila, ha molestat a un
bon grapat de ciutadans partidaris de l’altra opció en joc, una
irritació per cert, que jo no comparteixo.
Crec que tothom te dret a pronunciar-se de la manera que ho cregui
més oportuna sense sortir-se’n de la normativa, i si demà passat els
partidaris de les altres opcions de traçat, – o de cap com jo mateix -,
pengen pancartes a favor dels seus criteris , estaran en tot els seu
dret. Al cap i a la fi, això no farà rés més que posar en evidencia que
els ciutadans de la Bisbal estem profundament dividits en aquest tema,
malgrat l’aparent majoria política a favor de l’autovia i de que aquesta
passi pel sud de la població.
Tinc força amics, coneguts i saludats
entre els partidaris dels traçats en disputa, i sospito que a molts els
agradaria que em definís públicament a favor de la seva opció preferida,
però lamento profundament no poder donar-li’n satisfacció.
Qui hagi tingut la santa paciència de llegir el que he escrit en
aquest mitjà sobre el tema, sabrà que el que sempre m’he preguntat – i
encara m’ho qüestiono avui –, si tota la destrossa que comportarà la
construcció d’aquesta obra faraònica és realment necessària. Però mai
tampoc m’he definit sobre la idoneïtat de cap traçat, per la senzilla
raó de que no ho tenia, ni ho tinc a hores d’ara, gens clar.
Entre moltes altres consideracions que
podria fer al respecte, em limitaré a citar solament les més
subjectives. Visc a Sant Pol de la Bisbal, i si finalment s’escull
qualsevol dels dos traçats pel sud, tindré l’autovia massa a prop pel
meu gust. Soc dels que fujo del ciment com gat escaldat, i em fa feredat
que foradin les Gavarres. Em fa molta por també que la famosa anella
converteixi el massís en una mena de reserva índia envoltada de vies
ràpides.
Però dit això, tota obra pública comporta
sempre que hi hagi algú al que li toca el rebre, i si finalment aquesta
autovia va endavant, per algun lloc ha de passar. A l’altra banda també
hi ha gent amb les mateixes preocupacions que la meva, i de la mateixa
manera que no voldria que em toquessin les Gavarres crec que seria un
terrible error històric destrossar la meravellosa plana empordanesa que
s’estén sota Castell d’Empordà. És aquest un paisatge de somni que al
meu entendre constitueix una de les joies de la corona bisbalenca i un
dels seus eixos de futur, si pensem seriosament que el turisme de
qualitat pot ser una alternativa a una industria cada cop més obsoleta.
Arguments com els que acabo d’exposar han
vist la llum en nombrosos mitjans, i la realitat pura i dura és que la
immensa majoria dels partits polítics de la població vol que es faci
l’autovia, i que aquesta passi pel sud, en qualsevol de les seves dues
opcions.
Soc perfectament conscient doncs que
estic en minoria, i que el meu és un clam en el desert d’un munt
d’interessos i pressions que se m’escapen, però que vull pensar que hi
veuen més clar que jo. Mal que ens pesi, el clavegueram també forma part
del sistema polític menys imperfecte que es coneix, i la democràcia com
tot a la vida també té els seus cantons obscurs.
En conseqüència, personalment em nego a prendre part activa en el
joc. El meu és un vot en blanc, radicalment crític certament, però un
vot en definitiva, amb tot el que això representa d’acceptació del
sistema, i del marc legal que consagra els partits com el seu mecanisme
bàsic de representació. Per tant, i encara que no m’agradaria estar en
la pell dels qui finalment hauran d’assolir la decisió, acato la que la
majoria decideixi.
Aquesta és doncs la meva aportació al
debat ciutadà que s’ha promogut, una contribució que tinc la intenció
que sigui la darrera per part meva que veurà la llum sobre aquesta
qüestió. Crec fermament que a hores d’ara, tothom que hagi volgut
informar-se sobre el que envolta la mal anomenada variant de la Bisbal
ho ha pogut fer abastament. Sense anar més lluny, en aquest mateix mitjà
poden trobar, apart dels projectes, tot el que fins ara s’ha escrit
sobre aquest tema.
A partir d’aquí, m’agradaria que hi
hagués la màxima participació en un tema que ens és tan vital, però
sempre amb la màxima tranquil·litat i respecte per a tothom, sense
innecessàries estridències que no aconsegueixen altre cosa que donar via
lliure a les baixes passions.
Un cop esgotat el període d’al·legacions qui té que decidir que ho
faci, i la resta posem-nos a treballar honestament per minimitzar-ne els
efectes, i ajudar als que rebin a passar el tràngol el menys malament
possible
