L’illa està situada a l’oceà Pacífic, a uns 250 km. al nord
d’Austràlia, té una superfície de 771.900 km2, i és la tercera més gran
del món. Una meitat pertany a Indonèsia, i l’altra es l’estat
independent de Papua Nova Guinea, un arxipèlag format per més de 600
illes, on hi viuen uns 5.000.000 de persones.
Papua Niugini és sens dubte un dels països més profunds i misteriosos
que avui és possible visitar. Aquí han estat trobades restes humanes
d’uns 60.000 anys d’antiguitat, i la moderna antropologia sembla
relacionar els orígens concretsdels seus pobladors amb els bosquimans
africans.
La xarxa de comunicacions és inexistent. Les poques carreteres que hi
ha estan en un estat deplorable, i la mobilitat es limita a corriols a
través de la selva i el curs d’alguns rius. Per visitar la zona, cal
utilitzar petites avionetes, que aterren en plena selva en improvisades
pistes.
El país és bàsicament muntanyós, i la major part de la seva
superfície està ocupat per la segona selva tropical més important del
planeta després de l’Amazònia. Un bon tros d’aquest indret selvàtic
resta encara inexplorat.
La població de Papua Niugini es distribueix entre 700 tribus
distintes, que parlen més de 800 llengües diferents. Menys de cinc
milions de persones s’expressen doncs en el 45% de totes les que es
parlen al planeta. La comunicació entre ells es realitza a través de
l’idioma comú denominat Pidgin, una barreja entre l’anglès i les
llengües vernacles.
El contrast entre la sofisticació del nostre primer món i Papua
Niugini és abismal. Aquest és un dels llocs més desconeguts de la Terra,
i de mica en mica anem prenent consciència real de que ens trobem al
darrer esglaó de la civilització, al menys tal i com la havíem conegut
fins ara.
El Kalawari és un dels principals afluents del Sepik, el riu més
important del país. Els terrenys que s’estenen al llarg d’aquest sistema
fluvial són d’una impressionant bellesa, però també un els paratges més
inhòspits del planeta.
Les terres al voltant del Sepik configuren un vast conjunt
d’aiguamolls i canals inundables, que esdevenen impracticables en
l’època de les pluges. En ells proliferen els mosquits, i la malària es
troba molt estesa, per la qual cosa la mortalitat sobre tot infantil és
mol alta. Es donen nombroses diferències rituals, genealògiques i
històriques entre els grups que componen la població del
Sepik, alguns dels quals són caníbals i caçadors de caps.
En aquesta societat tan primitiva la figura del mascle es
totpoderosa, i la dona no hi té cap mena de valor excepte per treballar
les terres i reproduir-se. Un dels elements bàsics de la cultura del
país és la iniciació dels nens que comporta nombroses pràctiques, la
majoria d’elles molt doloroses.
Aquí no hi ha cap infraestructura sanitària ni d’educació públics.
Aquest vuit el cobreixin les esglésies occidentals, sobre tot les
cristianes. Les creences religioses de les tribus, són essencialment
animistes i de culte als avantpassats combinat amb forts elements de
bruixeria tradicional, molt present a la seva vida diària.
Els HIGHLANDS es troben entre les muntanyes del centre del
país. És l’hàbitat dels Hulis, una de les ètnies amb més personalitat de
Papua Niugini.
En tota l’illa es habitual el consum d’una mena d’avellanes, una
espècie al·lucinògena d’ús quotidià i generalitzat, que s’anomena
“Betelnut”.
Les danses rituals anomenades Sing-Sing són components obligatoris
per a determinats esdeveniments socials o polítics importants. Totes
tenen en comú els guarniments amb plomes de l’au del paradís, i les
pintures blanques, grogues i roges brillants amb què es cobreixen el
rostre. També s’unten el cos amb resina, i al nas solen portar adorns
fabricats amb ossos de cassowary, una altra de les aus emblemàtiques de
Papua Niugini.
Al centre del país la terra és molt fèrtil, i això fa que qualsevol
producte de la terra creixi en abundància. La ciutat de Goroka és un
gran nucli agrícola, productor i exportador de molts productes. Un
exemple n’és el cafè, realment deliciós i conegut a tot el món. Les
terres són molt riques però la gent és extremadament pobre. S’han vist
sotmesos de sobte a un procés accelerat d’occidentalització sense temps
d’assimilar-ho.
Al sud-oest de l’illa s’hi troba Madang, una ciutat molt
acolorida coneguda la “ciutat més bonica del Pacífic del sud”, i la
destinació turística més popular de Papua Nova Guinea, molt apreciada
sobre tot pels submarinistes.
Port Moresby amb 250.000 habitants és la capital de Papua
Nova Guinea, i la seva major aglomeració de població. La ciutat està
situada en les ribes del golf de Papua, en la costa sud-est de l’illa.
La sobtada aparició de la modernitat ha regirat tota l’estructura
tradicional d’aquesta societat, i ha produït un gradual desplaçament de
la població rural cap a les ciutats. La inseguretat ha crescut
espectacularment els últims anys, i algunes de les grans ciutats com Mt.
Hagen i Port Moresby han esdevingut certament perilloses, sobretot en
caure el sol, per la qual cosa no s’aconsella als europeus circular per
algunes dels seus carrers, i en tot cas mai de nit.
