Sinopsi: Consideracions prèvies al debat
sobre la mal anomenada variant de la Bisbal.
Per fi tenim damunt la taula les tres possibles
opcions de traçat de l’autovia Forallac – La Pera, aquesta obra
gegantina i per a molts no estrictament necessària, que condicionarà el
futur immediat de les poblacions afectades pel seu traçat, i tocarà de
pas unes quantes butxaques.
“Ni pel nord ni pel sud” m’atreveixo a dir que seria
l’opció preferida per la majoria de bisbalencs i bisbalenques amb una
certa sensibilitat ambiental. Però aquest cop no s’albira a l’horitzó
cap possibilitat de que algú es pugui treure un nou conill del barret,
com va passar fa gairebé quinze anys, i em sembla evident que podem
donar per morta tota possibilitat de paralització de la obra.
Per tant, i mal que ens pesi la destrossa de
territori que comporta qualsevol de les tres opcions, molt em temo que
hi estem irremissiblement abocats. A més, ben aviat haurem d’assistir a
un agre debat entre partidaris i detractors de una o altre opció, una
controvèrsia no exempta d’una forta vehemència, si considerem el gran
nombre d’interessos de tota mena que s’hi barregen.
Els plantejaments ecologistes i els dels defensors de
la natura, tensions polítiques entre les diferents localitats,
interessos econòmics, turístics i empresarials, i l’afectació de unitats
agrícoles i ramaderes, així com de segones residències de poderoses i
influents famílies, entre d’altres ingredients, es barregen en un “totum
revolutum” que fa gairebé impossible que els arguments de uns i altres
restin del tot incontaminats.
Davant del panorama que ens espera les properes
setmanes, i tenint en compte que sembla inevitable que uns i altres es
llencin pel cap arguments de tota mena, cal que aquells als que no mou
altre interès que el que sigui millor pel futur de la nostra ciutat,
sàpiguen extreure el gra dels arguments sòlids, de la palla de la
demagògia interessada.
Tothom té dret a la custodia dels seus interessos,
faltaria més! i és absolutament legítim que per exemple, uns defensin
aferrissadament el traçat que els hi permetrà – segons ells- vendre més
càntirs, altres el que allunyarà la fressa del seu establiment turístic,
o el que no vol que l’autovia passi prop de la seva propietat. Són tots
ells arguments respectables, però que obeeixen a interessos
estrictament particulars, i no es de rebut intentar disfressar-los com
si fossin d’interès general.
Per aquesta raó, em sembla igualment legítim que se
sàpiga quins són els rèdits que cadascú espera obtenir del bon fi de la
seva actuació, doncs és indubtable que els arguments en defensa
d’interessos particulars o de clan, poden estar seriosament condicionats
en la seva objectivitat, i algú pot estar temptat d’intentar amagar
l’ou a la ciutadania fent passar el bou de l’interès general per la
bèstia grossa dels interessos particulars.
Per això cal que hi hagi joc net, i la màxima
transparència per tal de conèixer, per exemple els noms de les persones o
entitats que hi ha darrere de cada plataforma, i d’on prové el seu
finançament. I que quan es signen articles per la premsa, a més dels
arguments defensats, es tingui també la dignitat d’esmentar la seva
condició d’afectat per algun dels traçats, si aquest és el cas.
I si hi ha algun partit polític que canvia el seus
plantejaments per defensar una opció diferent a la que tradicionalment
ha recolzat, se li ha d’exigir una detallada explicació del perquè de la
seva nova proposta.
La ciutadania te que poder, davant de qualsevol
posicionament públic en un o altre sentit, esbrinar quins interessos hi
ha al darrera. En resumides comptes, qui és qui? i qui té què, i on?.
Tampoc estaria de més que davant determinades
campanyes de tota mena, recordéssim el nostre inefable Josep Pla, que
enfront de qualsevol moviment fora del corrent, sempre es preguntava, i
això qui ho paga…?
